L’escultura de l’Esculapi, de més de 2.200 anys d’antiguitat i una de les peces més destacades que s’han trobat al jaciment d’Empúries, s’ha presentat aquest dissabte al migdia al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, després de mesos de restauració i amb un element important: ha recuperat els braços. Considerada la figura clàssica millor conservada de la Mediterrània Occidental, l’Esculapi ha estat sotmès a un projecte d’estudi i restauració per tal que torni al lloc on va ser trobat, a Empúries, coincidint amb el centenari de l’inici de les excavacions arqueològiques, el pròxim 23 de març del 2008. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, ha apuntat que la tornada de l’escultura és un ‘gest’ per tal que el jaciment d’Empúries ‘tingui el ressò que es mereix’ i perquè el Museu d’Arqueologia de Catalunya sigui ‘nacional’ i treballi en xarxa amb altres indrets de Catalunya que tinguin interessants restes de valor arqueològic.
Tresserras no ha dubtat a l’hora de dir que la figura, que data del segle II abans de Crist és la ‘joia’ del conjunt arqueològic grec i romà d’Empúries i ha afirmat que ‘fem el que toca fer’ quan s’ha referit a la restauració i posterior retorn de l’escultura al jaciment. Ha afirmat que aquesta ‘intervenció ambiciosa’ respon al fet que ‘volem aprofitar el centenari perquè Empúries tingui el ressò que es mereix’ i també per seguir investigant a la zona. ‘De la part romana tenim excavat només un 15%’, ha advertit.
L’exhibició de l’Esculapi, es fa en el marc de la mostra ‘Esculapi, el retorn del déu’, que mostra per primera vegada la renovada imatge de la divinitat grega de la medicina. Després d’estar al Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’exposició visitarà Badalona i Mataró abans d’aterrar a l’Escala.
A banda del retorn de l’Esculapi, s’han programat tot un seguit d’activitats científiques i divulgatives amb motiu del centenari de l’inici de les excavacions arqueològiques d’Empúries, impulsades per l’arquitecte, polític i historiador Josep Puig i Cadafalch.
Un déu de déus
Considerada l’escultura més espectacular i valuosa del Mediterrani Occidental, l’Esculapi –o Asplepi- es va trobar l’any 1909, fet que va desencadenar una gran repercussió i impacte popular i, per molts, l’inici del moviment del Noucentisme a Catalunya. Pertanyent a l’època hel·lènica, fins a la seva restauració, al 2006, encara perduraven certes incògnites sobre la datació exacte, tècniques amb què va ser feta i materials de l’estàtua.
Sota el nom de ‘Projecte Esculapi’ un grup d’especialistes del museu arqueològic i del Museu Nacional d’Art de Catalunya, es va començar a estudiar, documentar i tractar la peça fent ús de les tecnologies més avançades. El resultat és la restitució de 85 fragments que s’havien recuperat en les excavacions i que es conservaven a Barcelona i Empúries. D’aquestes, les que més criden l’atenció al públic són els braços. Per al disseny del sistema de fixació es van emprar seccions de l’escultura virtual i es van fer maquetes en fusta per comprovar el funcionament. La fixació és d’acer inoxidable i està mecanitzada.
Àlex Masalles, coordinador dels treballs de restauració ha remarcat que ‘el més destacat ha estat l’estudi aprofundit que s’ha fet de l’escultura’ en aquest cas ‘com van encaixar els fragments, materials’. Com a contrapartida, ha comentat que es va fer una ‘intervenció mínima de restauració’ que es va centrar en la neteja i restitució dels braços.
Per a Masalles, aquest encàrrec ha estat una autèntica ‘satisfacció’ i ha reconegut que després de mesos estan hores i hores davant l’Esculapi ‘crees un vincle molt important amb l’escultura’. Fins i tot, ha reconegut que ‘arribes a somiar amb ell’
