LES MENTIDES DE LA CRISI.

Fa temps que parlem de crisi, i cal reflexionar un xic.N’hi ha que fa poc encara negaven la crisi estructural i el model de societat consumista: economia del totxo, turisme de borratxera i sexual, segones residencies destrossant la costa etc. Tot això avalat amb diners públics dels governs d´esquerres?. Resultat: un naufragi immens. Per solucionar-ho inverteixen més diners públics a bancs i caixes – com si aquests fossin els més perjudicats per la “crisi”-, en grans infraestructures- es desdoblen carreteres que només s’embussen en periodes estivals-, asfalten camps de conrreu, destrueixen paisatges –l´Empordà actual ja sembla un excalècstric- i executen les obres les mateixes empreses a tot arreu… així el benefici sempre es pels mateixos!?

I el curiós del cas, és que els que ens han posat en la “crisi” són també els mateixos que decideixen a on van a parar els nostres diners… per ells cap risc.

No veig que vagin a cap jutjat, ni que cap fiscalia els investigui… els poders es protegeixen entre ells. Quatre anys per un miserable Estatut i quatre més per una enganyós finançament que no reconèix el constant expoli fiscal… i encara parlen de patriotisme!? Aquests si que pateixin una profunda “crisi”.

Quan els partits polítics aceptin debats de debó, amb llistes obertes on la gent pugui triar a qui vota – i no la imposada pel partit-, quan es conegui qui finança els partits (parlem, del 3%?) fins llavors no hi haurà autèntica democràcia.
La filosofia de creixer cada dia més, guanyar més etc, s’ha d’acabar: no es pot consumir indefinidament el petroli, l’electricitat i els recursos naturals,etc. El món vist d’aquesta manera no té futur. Per això està en “crisi”. Cal canviar d’estratègia.

Per aturar la crisi cal seguir entregant els nostres diners a caixes i bancs!?

Cal seguir votant a partits que ignoren el seu territori i els seus ciutadans!?

Cada cop hi ha més gent que sap que això no funciona, però està atrapada per les hipoteques i les despeses del món occidental i els hi queden forces per fer un front comú contra els que de veritat han provocat la “crisi”!?

Aviat entrarem en l’any prelectoral català del 2010. Ni uns ni els altres han defensat el territori i els ciutadans: aquí tenim l’exemple de la MAT. Cal ser crític contra les mentides d’uns i altres: cal llegir les noticies que et volen fer creure els mitjans d’intoxicació diària… i no parlem de la crisi que des de fa anys viu el 80% de la població mundial, les empreses i governs occidentals expol.líen sense escrúpols els recursos naturals dels més desfavorits (urani, diamants, la venda d’armes, etc). Cal tenir memòria o estarem perduts en un desert etern. Una crisi ha de ser el motor per un canvi. Que esperem?