Amb motiu de la participen en la VII Trobada de les Famílies a Milà, he llegit que «la família és el matalàs i el bé de la societat on un és estimat com és i no com hauria de ser i sense ella, la societat va a pitjor». Així s’entén que en l’actualitat hi ha «una malaltia gran» en la societat occidental, on, tot i que la família és una institució molt valorada, però està «molt atomitzada i molt amenaçada per corrents de vida que l’anul·len», pels divorcis o els avortaments. I és que les famílies catalanes i espanyoles necessiten ser recolzades en la conciliació, sobretot, en una època en què tant pare com mare treballen i també en l’assumpte dels diumenges ja que en molts casos, en haver de treballar també el diumenge, es converteix en un dia normal i és difícil mantenir-lo com un dia festiu que compartir en família.
En un moment de crisi com el que estem vivint, si alguna cosa necessiten les famílies és precisament suport. Alhora, si alguna cosa hi ha necessari per a superar la crisi és un bon funcionament de la institució familiar.
