El castell de Sant Ferran de Figueres va acollir ahir un acte de recordatori i homenatge a la que va ser la darrera sessió de les Corts republicanes que es va poder celebrar a l’Estat, just dos mesos abans de l’acabament de la Guerra Civil. Va ser un fred 1 de febrer de 1939, a les cavallerisses d’aquesta mateixa fortalesa que domina la capital de l’Alt Empordà, i només hi van assistir 62 dels 473 diputats de què constava oficialment la cambra republicana. Entre els presents, el canari Juan Negrín, president del govern de la II República entre 1937 i 1945. Una de les seves nétes, Carmen Negrín, ha assistit al tret de sortida dels actes que celebren el 70è aniversari d’aquella efemèride.
En un sala plena de gom a gom, l’audiovisual Figueres, febrer del 39 va ser l’encarregat de reconstruir pas per pas i de forma fidedigna com devia ésser aquella darrera sessió de les Corts en un context de final de guerra i desolació.Gravat en format documental i amb actors amateurs, la pel·lícula arrenca amb imatges de la Figueres dels anys 30 i l’entrevista a una veïna del municipi, testimoni de l’època. Seguidament, recrea amb minuciositat els personatges i els discursos de la darrera sessió de les Corts republicanes, celebrada quasi en la clandestinitat i amb la llum de les espelmes a les cavallerisses de la fortalesa de Sant Ferran.
L’escriptor hispanomexicà d’origen alemany Max Aub actua com a narrador. Finalment, Figueres, febrer del 39 mostra imatges de l’exili de molts republicans amb instantànies de l’avinguda Perpinyà de Figueres i del coll de Banyuls. «Trobo que és un documental molt emocionant. Realment es tracta d’una bona reconstrucció i crec que és molt important que es cone?guin aquestes últimes hores del govern de la República abans de l’exili», va comentar Carmen Negrín. «Es tracta d’un moment tràgic però digne de la història espanyola i està mostrat amb molt de respecte», va continuar la néta de Negrín, que com a presidenta d’honor va encapçalar una delegació de la Fundació Negrín.
«Havien de resistir»
Segons la néta de l’últim president de la II República, els 62 diputats assistents a l’última sessió celebrada al castell de Sant Ferran sabien que l’operació militar republicana estava fracassada «però, al mateix temps, havien de conservar el màxim de forces, tractar de resistir i preocupar-se de la gent que fugia cap a l’exili». Tornant al present, Carmen Negrín va voler celebrar les últimes accions endegades pel Govern espanyol com l’aprovació de la Llei de la memòria històrica i la reparació de la figura de l’expresident Companys. «Ho diré amb poques paraules. Crec que ja era hora», va afirmar Negrín. «I és que crec que no és possible passar pàgina i oblidar com si res hagués passat», va assenyalar. «Per poder créixer s’han de conèixer totes les dades i per reforçar la democràcia és necessari saber què va passar», va finalitzar la néta de Negrín. Una opinió que va compartir el secretari general d’Interior, Joan Boada, que considera que actes com aquest recordatori del 70è aniversari de la darrera sessió de les Corts republicanes «ajuden a recuperar el que va representar l’exili i honorar totes les persones que el varen patir». «La nostra única vocació és fer perdurar el record i fer pedagogia per explicar a les futures generacions el que va significar que milers de persones haguessin de marxar del seu país únicament i exclusiva per defensar la democràcia i les llibertats», va reflexionar Boada. «Precisament, el que tenim ara», va puntualitzar el secretari general d’Interior. «Els joves han de saber el patiment i l’esforç que va ser necessari per defensar tot allò de què gaudim avui dia», va insistir Boada.
Paral·lelament a l’audiovisual, els actes commemoratius del 70è aniversari de Figueres com a «Capital de la República» continuaran amb la inauguració el pròxim dia 14 de febrer d’una exposició que intenta explicar per què aquell 1 de febrer de 1939 es varen reunir les Corts republicanes al castell de Sant Ferran.
