Molt se n’ha parlat i debatut sobre l’elevada abstenció en aquestes darreres eleccions municipals. No és un fenomen nou, però si una tendència que es va enfortint i que té unes causes molt variades i complexes.
D’entrada,es pot afirmar que abstenció és un “producte “ eminentment jove i urbà, lligat amb una certa pèrdua de valors de la nostra societat postmodernista.La manca de participació en els processos electorals ve marcada per un individualisme ferotge i una carència de solidaritat humana,que patim en l’actualitat. L’abstenció és una actitud molt vinculada a un dogmatisme economicista d’unes societats, força desarrelades,cada cop més difuses i despersonalitzades. A més, una certa banalització de política des del grans mitjans audiovisuals, unit als atacs indiscriminats de les forces conservadores contra els serveis públics, ( l’obsessió privatitzadora neoliberal ) també contribueixen decididament a la desmoralització de molta genti, consegüentment,a l’abstenció.
Per altra banda, el fet de no participar en les eleccions té poc a veure amb el sistema electoral : és igual que s’apliqui el mètode d’Hont, el majoritari o el del reste múltiple. El problema de l’abstenció és, sobretot, una resposta ciutadana a les mancances del nostre estat del benestar. Amb això em vull referir als problemes d’habitatge, als serveis socials deficients, als salaris baixos o a la manca d’un transport públic decent en moltes zones del territori ; qüestions, totes elles vitals, denunciades per les organitzacions socials, que no s’acaben d’encarrilar .
