La dirigent de CDC i exconsellera d’Ensenyament, Carme Laura Gil, ha proposat , d’una forma molt honesta i coherent, el trencament entre CDC i UDC . L’Actitud de la Carme Laura Gil és un exemple de valentia i patriotisme davant del problema de la perplexitat dels catalans, producte de les actituds frívoles, panxacontentes i castellanitzadores d’un part significativa de la nostra classe polític i de les elits econòmiques i socials .
El problema de fons que plantegen les, diàfanes, paraules de Carme Laura Gil és que a Catalunya , tots plegats, (polítics i societat civil ) hem de començar a agafar el rave per les fulles – anar al nucli de la qüestió – i deixar-nos de floridures . Per exemple , és intolerable que si l’Estat espanyol només posa 145 milions d’euros de més per a la llei de la dependència , en comptes d’afegir-ne – tal com diu la llei – 300 milions ; això significa un incompliment flagrant de les responsabilitats de l’Estat envers Catalunya .
