’Alt Empordà es troba en una autèntica cruïlla històrica . Aquest emblemàtic territori necessita urgentment un compromís – polític, econòmic i social – per redreçar els excessos d’una política urbanística i mediambiental plantejada , planificada , amb una mentalitat de fa força anys, amb uns processos participatius febles ( democràcia de baixa qualitat que cal esmerçar ) ; en què la crisi econòmica i la necessitat de més millor transport públic, no era quelcom tan palpable com en l’actualitat.
No hi ha dubte, a l’Alt Empordà fa falta un compromís que es tradueixi en el fet de poder rectificar ( cosa que és de savis ) i redreçar el PDUSUF . Aquesta reforma del Pla Director del Sistema Urbà de Figueres hauria de tenir en compte quatre punts mínims.
1/. Manteniment de l’actual estació del tren convencional, i també dels autobusos, en el seu emplaçament cèntric de Figueres .
2/. No al moll sec del Port de Barcelona i Tarragona . No aporta absolutament cap valor afegit a la comarca i , per contra , implica i impacte ecològic i paisatgístic brutal .
3/. Planificació i racionalització de l’energia eòlica a la comarca .
4/. Gratuïtat del peatge de l’AP-7, tal com es fa a Girona, per tal d’evitar els desdoblaments de carreteres
