L'Anuari Econòmic Comarcal 2014 de CatalunyaCaixa, que analitza la distribució territorial del creixement econòmic el 2013, destaca com, pel conjunt de Catalunya, l'exercici 2013 emergeix com un any de transició entre els pitjors estralls de la segona recessió (segona part del 2011 i tot el 2012) i la recuperació que continua reafirmant-se en aquesta tardor del 2014. Així, la davallada del PIB català el 2013 (del -0,5%) fou sensiblement menor que l’experimentada el 2012 (del -1,3) i, en especial, va mostrar un perfil trimestral a l'alça, des del -1,5% de caiguda anual en el quart trimestre de 2012 al 0,4% de creixement en el quart de 2013. Amb aquests registres de 2013, que semblen senyalar el final de la crisi encetada el 2008, el PIB català ha acumulat una davallada, en termes reals, del -6,1%.
A diferència de l’exercici anterior, aquest millor comportament no reflecteix l’empenta del sector exterior, sinó una davallada menys intensa de la demanda interna. Així, mentre aquesta es contreia molt intensament el 2012 (d’un -3,4%) el 2013 la reducció fou menys important (d’un -3,0%), alhora que el saldo internacional dels intercanvis de béns i serveis va reduir la seva positiva
contribució al creixement del PIB, des dels 2,7 punts percentuals del 2012 als 0,9 punts del 2013.
Dinàmica per sectors
En l’àmbit de l’oferta, la reducció agregada del PIB reflecteix, a banda del comportament positiu del primari (un +3,7%), la millora del sector energètic i industrial (+1,0%) i la menor contracció de la construcció que, tot i la seva important caiguda del -6,7%, redueix sensiblement la seva pèrdua (d’un -9,1% el 2012), ja que els serveis varen presentar pitjors registres. Així, front
l’augment del terciari el 2010 i el 2011 (de l’1,6% els dos anys), el 2012 va contemplar una certa millora, amb una caiguda nul·la, que no es va confirmar el 2013 (-0,4%).
Pel que fa al primari, el canvi en el seu VAB entre el 2012 i el 2013 reflecteix el del component agrícola que, amb un pes sobre el VAB del sector del 52,7% el 2012, va avançar de +6,8% el 2013. El sector ramader, en canvi (41,9% del VAB del primari el 2012), va experimentar una davallada del -0,3%, de la mateixa forma que el subsector forestal (2,6% del VAB del primari el 2012), amb un -1,2%, mentre la pesca millorava (9,1%).
La indústria i l’energia, per la seva banda, va presentar un augment de l'1,0%,un millor comportament que el del conjunt del període 2000-2012 (davallada mitjana anual de -0,6%).Aquest avanç reflecteix comportaments força similars entre les branques que integren aquesta agregat. Així, mentre les produccions industrials i les d’energia, extractives, aigua i gas creixien d'un 2,5%, les produccions típicament industrials van créixer de 0,8%.
La construcció, el VAB va continuar caient el 2013 (-6,7%), tot i que per sota el -9,1% del 2012, fet que ha situat la producció neta nova en termes reals un 57,3% per sota els registres del 2007. Els resultats del 2013 reflecteixen la continuïtat de la intensa contracció de la construcció residencial (-7,1%), mentre que l’obra pública (-11,7%), l’obra civil empresarial (-7,4%) i la rehabilitació (-2,8%) tampoc varen aportar impuls a l'activitat del sector.
Finalment, el terciari va presentar el 2013 un retrocés del -0,4%, un registre pitjor que l’avanç nul del 2012. En l’àmbit dels serveis privats, l’hoteleria (1,7%) va ser la branca més expansiva, reflectint la bona dinàmica turística, en especial La internacional, amb un augment de les pernoctacions hoteleres de l’1,8% el 2013, assolint un total de 49,3 milions. El comerç, amb més d’un 19% del total del VAB terciari, es va contreure (-0,7%), de la mateixa forma que els serveis personals i altres serveis (-1,2%), la intermediació financera (-2,9%) i els transport i el emmagatzematge (-1,7%). En l’àmbit dels serveis col·lectius, les tres principals branques varen reduir la seva activitat, amb pèrdues menors al subsector de la sanitat i serveis socials (-0,5%) i més importants a l’educació (-1,8%) i l’administració pública (-2,0%).
A l’Eix de Girona, la millora industrial (+1,56%) a i l’estabilització dels serveis (0,06%) expliquen la baixa caiguda del VAB a les comarques de Girona (-0,26%). En l’àmbit dels grans eixos territorials, les diferències en els registres econòmics agregats foren relativament notables, amb la caiguda més intensa a les comarques de Muntanya (-1,21%) mentre que, a l'altre extrem, les Terres de l’Ebre (+0,06%) presentaren ja un lleuger augment. Amb pèrdues del VAB menors destaca l'Eix Gironí (-0,26%).
D’aquesta manera, l'Eix Gironí ocupa el segon lloc en la jerarquia de canvi anual del VAB, per darrere de les Terres de l'Ebre (0,06%). Aquests resultats reflecteixen els assolits pels serveis, que, amb un 69,2% del total del VAB de l'Eix el 2012, van decréixer a una taxa del -0,03%, un registre una mica millor que el -0,37% de Catalunya, mentre que la indústria (amb un 16,7% del VAB total) creixia lleugerament (d’un 1,56%, front el 0,98% català).D’altra banda, la construcció (amb un pes del 11,0% del VAB d'aquestes comarques el 2012) va caure d’un -5,69% (-6,70% a la mitjana catalana). Finalment, el primari amb un pes de només el 3,1% del total, creixia d'un 4,35% (3,70% a Catalunya).
Pel que fa al primari, l'augment de l'activitat a les comarques de l'Eix Gironí es sensiblement millor que els registres assolits el 2012 (4,35% el 2013 front el -6,17% del 2012). L’evolució del VAB reflecteix els bons registres de l’agricultura, que va presentar una alça notable, del 8,73% (6,82% a Catalunya), mentre que el sector pesquer també s’expandia notablement (9,94%), mentre la ramaderia (amb un pes sobre el VAB del primari el 2012 del 48,5%) va presentar un perfil més moderat, amb un suau creixement del 0,18%.
De la mateixa forma que en el conjunt català, la indústria va presentar un moderat avenç del VAB de l’1,56%, fet que la situa per sobre de la mitjana (0,98%). El resultat agregat reflecteix, en especial, el creixement del sector de l’energia, extractives, aigua i reciclatge (un 6,22%, força per sobre el 2,5% de Catalunya), mentre que les produccions estrictament manufactureres mostren un increment del 0,96% (en línia amb el 0,8% català). Els resultats de les VAB del sector el 2012), que creix d'un 2,76%, igualment, el sector de la fusta i suro (14,8% de tot el VAB) també aporta impuls a l’agregat industrial, amb un augment del 0,40% i, en el mateix sentit, cal destacar les millores de la química (7,4% del VAB, que va presentar un augment de l’1,51%). En canvi, varen contribuir a reduir la progressió de les manufactures els negatius resultats de la metal·lúrgia (11,5% del VAB industrial, que va caure un -0,73%), del tèxtil (amb una aportació del 4,6% i una davallada del -1,30%) i l’equipament elèctric i electrònic (3,6% del VAB i un descens del -3,72%).
La pràctica estabilització dels serveis (-0,03%), reflecteixen la contracció en els serveis col·lectius (un -3,19%, més intensa que el -1,34% català), ja que els privats varen presentar, de forma agregada, augments (del 0,81%, força millor que el -0,14% català). Dins d’aquests darrers, els avenços de les comunicacions, immobiliàries i altres serveis empresarials (22,4% del VAB dels serveis el 2012, augmentaren d’un 2,06%) i la hostaleria (19,1% del VAB terciari i increment del 3,54%), es varen contrarestar per les davallades del comerç (22,4% del VAB de serveis i pèrdua de -0,33%), la intermediació financera (7,5% del VAB i caiguda del -3,98%) i dels transports i l’emmagatzematge (aportació del 5,2% al VAB del sector el 2012 i descens del -1,62%).
Finalment, la construcció va continuar retrocedint (-5,69%), caiguda que reflecteix la de totes les principals branques. Així, el VAB residencial es va contreure d’un -5,80%, alhora que l’edificació no residencial encara queia més intensament (-7,15%), la rehabilitació es reduïa d’un -2,57% i , finalment, l'obra civil també perdia activitat intensament (-9,99%).
