Històricament Olot va ser una de les primeres ciutats catalanes a industrialitzar-se. La vitalitat econòmica de la ciutat va ser sorprenent si tenim en compte l’allunyament de la zona industrial barcelonina i la dificultat de les comunicacions de transport. Aquest dinamisme s’ha basat històricament en tres pilars:
1. Capacitat emprenedora dels olotins i les olotines. La majoria de fàbriques de la ciutat han estat creades a partir del capital i recursos humans interns de la comarca. Es caracteritzen per ser empreses de caràcter familiar i amb pocs treballadors.
2. Capacitat de treball dels olotins i les olotines. A Olot els olotins i les olotines treballen molt. Les taxes d’ocupació són més elevades que les catalanes.
Taxa d’ocupació per sexe. 2005. Percentatge.
Font: Idescat. 2005.
A Olot el 14% de les persones que treballen ho fan més de 40 hores a la setmana, un percentatge més alt que a la resta de Catalunya.
3. Polítiques públiques de creació de sòl industrial. Fins a finals dels anys noranta la ciutat va poder absorbir el creixement del sector industrial. Des de fa deu anys, però, s’està vivint un procés de deslocalització en d’altres municipis garrotxins.
Gràcies a aquests tres elements (iniciativa, treball i sòl industrial) el progrés econòmic olotí ha anat creixent. Amb aquest creixement les conseqüències han estat:
o Les famílies olotines han mantingut un nivell de renda més que acceptable.
o Fins ara els nivells d’atur registrats a la ciutat han estat baixos; això sí, concentrats en la població femenina (en una relació de 30% homes i 70% dones).
o Olot ha estat un pol important d’atracció de mà d’obra de poca qualificació.
Indicis d‘esgotament
Però des de fa un anys han començat a sorgir els primers indicis d’esgotament d’aquest model econòmic que tan bons resultats ha donat a la ciutat. Les condicions de competitivitat en l’àmbit internacional s’han modificat notablement. L’actual procés de creixent globalització dels mercats, la incorporació a la Unió Europea dels països del centre i de l’est d’Europa, i l’emergència d’economies com la de la Xina o la de la Índia, juntament amb la intensitat i la velocitat del canvi tecnològic, plantegen nous i importants reptes al model de producció i creixement de l’economia olotina.
A més, cada vegada el pes en el PIB de la comarca del sector de la indústria és menor, a favor de sectors com la construcció i els serveis.
Creixement del PIB de la Garrotxa per sectors en % 2004-2005.
