L’oposició a l’avortament lliure no és només una responsabilitat política o un debat jurídic.Sigui el que sigui la resposta dels partits o dels tribunals de justícia, la societat s’enfronta amb l’avortament lliure a la instal·lació en el seu si d’un fenomen degeneratiu dels valors i de la dignitat humana.
El concebut i no nascut, dins del sí de la mare, està a costa de decisions alienes, la seva vida val més o menys en funció que se’l vulgui o no, de que estigui sa o no ho estigui, la seva mort s’exculpa per les molèsties que causa l’embaràs. Ningú discuteix l’avortament produït en un tractament mèdic per a salvar la vida de la mare.
La resta d’indicacions despenalitzades compte amb un tàcit assentiment social, mai verificat mitjançant referèndum popular i que no les fa més legítimes. Però l’avortament lliure, més encara que sigui considerat un dret, que pretén el Govern trenca qualsevol límit i justifica una reacció social com la que ha tingut lloc el passat 17-O.
