En aquests moments de la postmodernitat líquida, tal com explica el prestigiós sociòleg Zygmunt Bauman, estem vivint un autèntic Leviatan econòmic . La ideologia dominant a Europa i, especialment a casa nostra, amb el neofranquisme uniformitzador del PP, vol ensorrar, vol anihilar tot el que faci la més mínima referència a l'Estat del benestar i a la dignitat humana. L'ultraliberalisme neoconservador torna a fer servir el Leviatan de Hobbes per aconseguir i/o mantenir, al preu que sigui – mitjançant un ambient de “terror terrorífic” contra la justícia social – un poder gairebé sobrenatural: cal aturar-ho de totes totes; i més si volem fer realitat una Catalunya sobirana, amb futur i autènticament equilibrada, socialment i territorialment parlant.
Doncs bé, davant d’aquest panorama de desolació social i d’estropell humà. Enfront del càncer de l'atur i la precarietat social, caldria activar amb urgència, posar en marxa quan més aviat millor, entre moltes d’altres mesures, un pla especial per lluitar de debò contra l’atur dels majors de 45 anys.
Caldria articular – amb un gran consens polític i social – una mena de quotes socials per contractar, tant a l'empresa privada com a l'administració pública, aquest sector de gent de molt difícil inserció i col·locació laboral; però amb certa experiència, molt valuosa que, altrament, tal com està el mercat laboral i ,sobretot, amb les arbitrarietats que pateixen, si no es posa en funcionament quelcom excepcional mai podran tornar a treballar i a tenir una vida mínimament digna .
