L´alcalde modern de Figueres celebra el traçat de la MAT.

L´alcalde modern de la capital altempordanesa ha celebrat l’anunci de l’acord previ de fer passar la MAT per la Jonquera i el Pertús aprofitant un sol corredor d’infraestructures i no per les Salines, tal com també s’havia plantejat.Santi Vila ha demanat que el traçat des de la frontera fins a Santa Llogaia fos el màxim de soterrat, tal com havia aconseguit el Rosselló, per minimitzar, ha dit, l’impacte visual i mediambiental. Santi Vila ha volgut deixar clar que es tractava d’una opinió estrictament personal i com a alcalde de Figueres, la qual, ha puntualitzat, no havia de coincidir ‘necessàriament’ amb la del seu partit, CiU, a nivell nacional.

En la mateixa línia s’ha mostrat el seu soci de govern, el socialista Pere Casellas, qui ha defensat la interconnexió amb França com a ‘imprescindible’ per encarrilar el futur del país i ha criticat ‘la pancarta fàcil sostinguda per alguns partits amb interessos locals’. Casellas també ha destacat la importància que el territori demanés unànimement que el traçat de la línia de molt alta tensió fos el màxim de soterrada i ha comparat el no voler la MAT amb el fet d’estacar-se a l’edat de pedra.

Molt diferent ha estat el posicionament del cap de l’oposició, el republicà Francesc Canet. Pel líder d’ERC de Figueres, tant CiU com el PSC havien entrat en contraposició per existir alcaldes d’un mateix partit que mostraven opinions oposades sobre la necessitat o no de la MAT, mentre que el seu partit i els seus representants en el territori havien mantingut sempre la coherència en la seva oposició al traçat de la MAT. Segons Canet, no s’havia mostrat la necessitat de la línia i en el seu parer, l’impacte en el territori serà molt gran. El cap del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Figueres ha lamentat que en el territori no s’hagués produït cap discussió pública i amb transparència sobre la necessitat de la MAT i sobre el seu traçat, però especialment que no es donés cap acció conjunta dels càrrecs electes catalans per defensar els interessos del territori tal com havia passat a l’altra part dels Pirineus.