Poques paraules poden definir l’emoció que diumenge a la nit vam viure els presents a Fontajau. Una emoció, que fins i tot en alguns casos, podia arribar a fer vessar alguna llàgrima. El Club Básquet Girona, plantat a una final europea, jugant a casa, i a més, com a favorit. Tots els ingredients bàsics, per una nit festiva i de celebració. Els nervis jugaven males passades, les ganes de l’Azomvach, feien patir, i és que fins un minuts abans de que l’àrbit pités el partit, tots pensàvem que l’Akasvayu no s’acabaria emportant la final four. Però l’optimisme sempre ha d’anar per davant, i d’això no en falta ni a l’afició, ni ens en falta als periodistes. I de fet, aquest optimisme, és el que ha fet que finalment, l’Akasvayu Girona, se situes entre els grans del básquet europeu. Fins fa uns dies, totes les portades de diaris i capçaleres de ràdios i televisions, les ocupava el Reial Madrid i la seva copa ULEB, esperem, que aquesta setmana, la foto és canviï per la de Fontajau, i el text per el de un Akasvayu, que ha fet història. Els arbitratges de la final, comparat amb els del partit de l’estudiantes, es poden valorar positivament, però no perquè els de l’Azovmach puguin dir que l’Akasvayu ha guanyat gràcies a l’arbitratge. I és que quan anava cap a Fontajau, el taxista que em portava m’explicava que minuts abans havia portat el president de l’Azovmach, i que aquest li havia dit que guanyaria l’Akasvayu segur, però perque ja tenien tractes amb els àrbits. Això no ha set així, i el conjunt que entrena Svetislav Pesic ho ha sapigut demostrar. En definitiva, a nom personal, com a nom de tots els companys periodistes que us hem estat seguint durant aquests dies, com també segurament, en nom dels gironins i gironines, moltíssimes felicitats Akasvayu.
Joan Guirado
Cap d’Informatius
