L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro ha aprovat recentment la nova Ordenança de Sorolls i Vibracions del Municipi. Tal i com recordareu, en l’esborrany del text, s’acordava obligar als promotors i constructors que construissin en zones properes a infraestructures viàries i marítimes, a adoptar una sèrie de mesures de construcció adicionals d’insonorització en les mateixes.
La FECASARM, i la seva associació membre, l’Associació d’Activitats Recreatives i Establiments Públics de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró varen presentar una sèrie d’al.legacions a dit projecte d’Ordenança de Soroll i Vibracions, entre les quals la de que s’obligués als promotors de noves edificacions, s’edifiqués on s’edifiqués del municipi, a adoptar aquestes mesures per combatre el soroll, ja que donades les peculiaritats del municipi, on les activitats d’oci nocturn es troben barrejades amb les edificacions destinades a habitatges, cal que aquestes darreres també adoptin mesures contra el soroll ja que no s’aconsegueix res si el focus emisor fa tot el possible per evitar aquest tipus de contaminació i en canvi en el focus receptor no es fa res, tal i com ha quedat palès en el cas de l’edifici enclavat al mig del carrer Esglèsia de la localitat, punt neuràlgic de l’oci nocturn del municipi, on les activitats d’oci nocturn han hagut d’implementar mesures correctores més enllà del que els exigia la normativa. Aquestes mesures a les que obligarà l’Ajuntament a partir de l’aporovació definitiva de l’ordenança també afectaran a construccions existents quan a aillament acústic de les finestres.
Així, l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró ha acceptat modificar l’article 13 del projecte d’Ordenança que ha quedat redactat en el text definitiu de la seguent manera:
“Article 13.- Normes per a les noves construccions a les zones de soroll.
1. En les noves construccions els promotors han de garantir les exigències de protecció enfront del soroll que preveu el Reial Decret 314/2006, de 17 de Maig, pel qual s’aporva el Codi Tècnic de l’Edificació; En tot cas i fins a la publicació i entrada en vigor del DB/HR/Protecció enfront el soroll, els promotors han d’adoptar, com a mínim les mesures següents:
a) Mesures de construcció o de reordenació susceptibles de protegir l’edifici contra el soroll.
b) Disposició, si escau, de les dependències d’us sensible al soroll a la part de l’edifici oposada al soroll.
c) Insonorització dels elements de construcció d’acord amb el que estableix l’annex 7
d) Apantallament per motes de terra o barreres artificials en la proximitat de l’infraestructura.
2. Abans que s’atorguin els permisos i les llicències corresponents l’Ajuntament comprovarà que les compleixen les mesures establertes per aquest article. Si no se n’acredita el compliment no es podrà atorgar el permís o la llicència corresponent i el procediment administratiu d’atorgament restarà en suspens fins que la persona interessada l’acrediti. A les construccions ja existents els son aplicables les mesures establertes per les lletres c i d de l’apartat 1.”
Des de la FECASARM i la seva associació membre de Platja d’Aro, valorem molt positivament aquesta obligació imposada als promotors i constructors de noves edificacions, pel que hem exposat abans en relació al cas de l’edifici del carrer Esglèsia, i en definitiva perque fins ara els únics que tenien l’obligació d’evitar que es produís contaminació acústica eren les nostres activitats, mentre que els veïns en el focus receptor no en tenien cap malgrat en la majoria de casos evidentment la culpa no era seva sino del promotor de l’edificació, el qual a partir d’ara no podrà entregar una edificació que es limiti a cumplir únicament la normativa bàsica de l’edificació, com fins ara i haurà de cumplir aquestes exigències extraordinàries que la Llei 16/2002 de Protecció contra la Contaminació Acústica imposa només a les edificacions que es trobin prop d’infraestructures de transport viari, ferroviari, aeri i marítim.
De totes maneres, i per la necessitat que tenim a d’altres localitats de Catalunya que aquesta normativa es faci extensiva a d’altres demarcacions degut a la pressió veïnal que patim a les mateixes, esperem que d’altres Ajuntaments de Catalunya facin el mateix que ha fet el de Platja d’Aro i inclogui en les seves Ordenances de Soroll aquestes exigències extraordinàries als promotors de noves edificacions, i d’aquesta manera sortir encara que sigui transitòriament d’aquesta situació de desigualtat en la que ens trobem, tot mentre no s’aprovi definitivament el tant esperat Document Bàsic enfront el Soroll (DB/HR) previst pel Codi Tècnic de l’edificació en el seu article 14 i que preveiem que sigui més exigent encara que el que ara ha subscrit l’Ajuntament de Platja d’Aro provinent de la Llei 16/2002 de Protecció contra la Contaminació Acústica.
També ha passat al text definitiu de l’ordenança de sorolls i vibracions l’al.legacions de la FECASARM referent a l’article 22 relativa a la necessitat de que les persones que portin a terme les medicions acústiques hagin de ser necessàriament persones amb formació en matèria acústica, amb el que s’evitarà que es causi indefensió als nostres locals quan les medicions no es realitzen correctament i malgrat això es procedeix de manera cautelar al tancament del local.
No s’ha acceptat l’al.legació formulada en el sentit de demanar que es retirés del text que la responsabilitat de vetllar pel comportament de les persones que surtin i entrin dels nostres locals (és a dir, una vegada es trobin a la via pública) es dels nostres locals, ja que creiem que aquesta obligació ens situa en una posició de total i absoluta indefensió ja que no tenim cap tipus de força a l’hora d’exigir a algú que es troba al carrer que adopti una o altra conducta o que faci o deixi de fer quelcom. Tristament, aquest es el mateix text que inclou el nou Projecte de Llei d’Espectacles recentment aprovat per la Generalitat.
En darrer lloc, també volem valorar positivament que finalment l’Ajuntament hagi declarat Zona Acústica de Règim Especial una determinada zona del municipi i no hagi prohibit l’us de bar musical de manera indiscriminada a la mateixa, ja que aquesta darrera decisió hagués provocat la mort, a llarg plaç, d’aquesta categoria de les activitats recreatives musicals, com ha passat amb les discoteques des que l’any 1989 es va prohibir la seva instal.lació a tot el nucli residencial i que ha comportat la desaparició de moltes d’elles, com ara l’emblemàtica Paladium. Esperem que l’Ajuntament aixequi finalment aquesta prohibició de l’us de discoteca ja que considerem que aquest tipus d’activitats integrades en el teixit urbà, degudament insonoritzades, no han de significar necessàriament una molèstia i donen molta vida a localitats turístiques com ara Platja d’Aro.
