Fa uns dies la Plataforma Tecnològica Espanyola de l’Aigua i Reg ha fet pública una nota de premsa que creo pot ser de gran interès per als lectors Girona Notícies, per la qual cosa farem alguns comentaris.
L’Informe de Desenvolupament Humà 2006 de la UNESCO, entre moltes altres coses, deia: “L’escassesa d’aigua pot ser física, econòmica o institucional i, com l’aigua mateixa, pot fluctuar en el temps i en l’espai. L’escassesa és, en última instància, una funció de l’oferta i la demanda. Però ambdós costats de l’equació oferta-demanda vénen determinats per opcions polítiques i per polítiques públiques”.
Espanya, diu la nota de la Plataforma, per les seves característiques intrínseques, pateix una tradicional i acusada irregularitat “temporal” i “espacial” de l’oferta i de la demanda de recursos hídrics. Aquest fet, va motivar que, des dels anys 50, el sistema de proveïments d’aigua per a ús “urbà” o per al “mitjà rural”, hagués d’augmentar, per obligació, la seva capacitat d’emmagatzematge i regulació, alhora, que es va fomentar la solidaritat territorial, amb interconnexions puntuals “intra” i “inter” conques. En poques dècades, el sistema de proveïments espanyol es va convertir en un dels més complexos i evolucionats en el món, gràcies també a unes estructures de gestió apropiades i utilitzades com model en altres països, cas de les Confederacions Hidrogràfiques i de les Comunitats de Regants, i al desenvolupament d’un teixit industrial estatal especialitzat i competitiu internacionalment.
En els últims anys, no obstant això, la problemàtica de l’aigua en el nostre país, s’ha agreujat per l’incrementa sostingut de la demanda (vinculat directament a l’increment de la població, un 13,6% en els últims deu anys), la cada vegada major competència entre diferents usos i territoris (“guerra de l’aigua” entre diferents sectors i comunitats autònomes) i a les conseqüències del canvi climàtic (que provoca més irregularitat en les precipitacions amb períodes de sequera més perllongats). Les situacions de “crisis” en els proveïments d’aigua es fan freqüents, així com, la presa de mesures dràstiques que no condueixen més que al debilitament de l’activitat econòmica, especialment, del sector agroalimentari, en el qual l’Estat espanyol té clara vocació de lideratge. Fins i tot existeixen amenaces de restriccions a l’ús primer i prioritari d’aigua per a ús domèstic.
Com aspectes positius de les experiències dels últims anys, una societat més conscienciada sobre l’escassesa de l’aigua, la implementació de polítiques d’estalvi i la utilització d’aigües regenerades procedents de tractament.
En un futur, continua dient la Plataforma, els factors clau o motors de l’estalvi d’aigua necessària i que ens permetran garantir el sistema en “condicions normals”, seran la inversió pública en infraestructures hidràuliques, la gestió integrada d’usos amb un adequat control i vigilància de cabals i consums d’aigua i energia, juntament amb l’ocupació de les últimes tecnologies, així com, mesures i incentius que promocionin les bones pràctiques d’estalvi d’aigua entre tots els usuaris, especialment, en aquells sectors que més aigua consumeixen i més aigua poden estalviar, cas de l’agricultura. En “condicions de crisis” i també d’aplicació en usos de “luxe” (per exemple, reg d’àrees verdes) el sistema hauria de recórrer a les noves fonts vinculades al tractament d’aigües residuals o de dessalinització i a la transmissió o transvasament puntual de cabals “intra” o “inter” conques, decidint en cada cas amb criteris tècnics l’opció més adequada.
El Repte “de l’Aigua”, de qualsevol manera, ha de ser afrontat des de la unitat, el coneixement, la sostenibilitat i la innovació. La nova Plataforma Tecnològica Espanyola de l’Aigua i Reg, creada per a fomentar la I+D+i, haurà de contribuir a la millora permanent de la gestió sostenible dels recursos hídrics a Espanya i a la competitivitat i internacionalització de les nostres empreses.
Els espanyols podem seguir barallant-nos per l’aigua o posar-nos d’acord per a resoldre el problema i liderar, al seu torn, al costat d’altres països una “Revolució Blava” (o de l’aigua) que calmi la set i la fam en el món.
