Les pluges caigudes en els últims mesos són clarament insuficients i manté la reserva hidràulica espanyola, en l’estrenada primavera, per sota del 50 per cent de la capacitat d’embassaments. De no canviar les coses, avança un estiu de restriccions en no poques zones d’Espanya i un problema immediat per a l’activitat agrària, principal perjudicada ja que l’ús humà té lògica preferència en èpoques d’escassesa.
La situació és especialment delicada en zones amb tradicionals problemes com Múrcia o el mediterrani andalús, a les quals se suma Catalunya, recordem que les nostres conques internes estan tot just per sobre del 20 per cent. Això ha dut que la Generalitat s’apressi a demanar al Govern un transvasament, encara que els nostres polítics volen fer servir altres termes per dir lo que no velen dir, del ric Segre –afluent de l’Ebre- al Llobregat, riu d’on es recull aigua per a abastir part de la ciutat i zona metropolitana de Barcelona. L’altra part ja sabem quin és el riu abastador.
La sol·licitud és, si més no, lògica, però posa en evidència l’actitud mantinguda fins a ara pels polítics que ens governen, que es van oposar a qualsevol transvasament de l’Ebre quan estaven en l’oposició i no era la nostra comunitat la que més ho necessitava, però que estava previst d’abastir Barcelona. Això sí, per un mínim de decència política –i no poc cinisme- no parlen de “transvasament” sinó de “captació temporal d’aigua”, com si el simplista joc de paraules canviés la realitat de la necessitat d’una autèntica política hidrològica a nivell estatal.
Des de València i Múrcia es critica aquesta doble rasadora i Aragó recorda que el seu Estatut “blinda” el transvasament, mentre el Govern de Zapatero, desbordat per la situació i presoner de les seves “errònies” actuacions anteriors, ofereix dur aigua dessalada amb vaixell des d’Almería (cal també recordar que es tracta de la província més seca d’Espanya) fins a Barcelona.
Mentre els uns i els altres es barallen, els ciutadans, especialment els regants del ric Ter, sofreixen les conseqüències d’una absència de responsabilitat política i altura de mires, ja que l’assumpte de l’aigua reclama des de fa molts anys un Pacte d’Estat que no arriba, degut en gran part als interessos electorals de PP i PSOE i a les pressions d’unes insolidàries comunitats autònomes. No els sembla una vergonyosa situació?
