Síntesis del que el Dr. F Bruguera va dir
El proppassat divendres dia 13 de març, vam presentar a la Llotja de Contractació de Girona el llibre L’agricultura i la ramaderia en un món global, de Jesús Domingo, un recull d’articles publicats a diversos mitjans de comunicació durant els primers anys del s.XXI.
Personalment, sóc novell en els aspectes relacionats amb el món de l’agricultura i la ramaderia i, tanmateix, la lectura dels textos, se m’ha fet interessant i engrescadora. Sens dubte, aquest és un dels mèrits i dels seus valors intangibles: que una persona que no és del sector es pugui apropar i conèixer la ruralia. En aquest breu article, comentaré alguns aspectes que m’han atret especialment i que creiem que poden servir per animar a la lectura de l’obra.
D’entrada, al llibre, el professor Domingo se’ns hi presenta com a un home més de la terra, un pagès més, i això ens ho diu explícitament: “em considero un pagès més”. I aquesta implicació té una clara conseqüència: l’estimació a la terra. Aquest amor a la terra el porta a enaltir els valors pagesos i ramaders amb afirmacions com “Durant segles (fins i tot mil·lenis) ha estat un model d’esforç, laboriositat, d’entrega i de sacrifici; el seu treball, en donar noves oportunitats a la vida, era considerat sagrat “ o quan assenyala que “els valors culturals del món rural (de pagès) són la solidaritat, l’ajut mutu, la generositat, etc”, defensant-los, endemés, d’alguns absurds atacs: “mentre els pagesos siguin considerats com els contaminadors primers i principals, difícilment els podrem demanar, i menys exigir, que siguin escrupolosos en l’aplicació de les bones pràctiques agràries que tant afavoririen la disminució de biòxid de carboni a l’atmosfera” i arriba a mostrar el seu punt de vista envers alguns ideals i posar les coses al seu lloc: “Esperem aconseguir el nostre propòsit de posar l’activitat agrícola al lloc que li pertoca, en un dels moments de la història en què més qüestionada es troba”.
I encara, com a bon pagès, defensor del sector i amant de la terra, Jesús Domingo presenta en el recull una lloança als productes que ens forneix la terra, tant agraris com ramaders o forestals: el pebrot, l’ou, el bosc, l’all del Pla de l’Estany, la ceba, el tomàquet, el pèsol, el blat de moro i, sobretot, el vi, el cava, la fruita i el pernil, especialment ibèric del qual afirma que és una “veritable joia gastronòmica que arriba al nivell mundial del foie gras francès, del caviar iranià o de l’ostra de l’Arcade” o que “Així com el petroli és a l’energia i l’or als minerals, el porc ibèric ho és al pernil”.
Una segona consideració que em sembla significativa es refereix al fet que durant la lectura s’hi respira a cada moment la tasca pedagògica que ha desenvolupat el seu autor durant els darrers trenta anys com a mestre. Així, alguns dels articles tenen un plantejament absolutament didàctic, és a dir, mostren un evident desig d’ensenyar quelcom al lector. Aquesta idea sovint es plasma en el text a partir de la mateixa estructura, començant per unes referències històriques al tema o per algun esment bibliogràfic i, a partir d’aquí, es desenvolupa l’argumentació o exposició fins a arribar a unes conclusions o reflexions finals. Amb aquesta estructura, el lector pot aprofundir en el tema de forma progressiva fins a la síntesi que recull, sens dubte, la idea que s’havia proposat de transmetre l’autor. Això, que es pot apreciar en molts articles com “Per apreciar més el pernil”, “El pebrot”, “L’ou en l’alimentació humana” o l’excel·lent “El lledoner”. I, tanmateix, aquest esperit didàctic o pedagògic es porta fins a les darreres conseqüències en alguns articles que semblarien adreçats a persones més especialitzades en el sector agrícola i ramader, com ocorre a la trilogia dedicada a l’ús de productes fitosanitaris o plaguicides –“Prevenció en l’ús de productes fitosanitaris”, “Manipulació de productes fitosanitaris: riscos per a la salut” i “Emmagatzematge i transport de productes fitosanitaris”.
Un altre tret significatiu és el de la riquesa lèxica d’alguns textos a l’entorn d’aspectes com el bosc a “Conèixer els nostres boscos” amb col·lectius vegetals com alzinar, sureda, roureda, pineda, savinar, avetar, fageda, verneda, omeda, albereda, salzereda, gatelleda o la diferència entre bosc i devesa o la carn a “Els plaers de la carn” amb xai o lletó, vedella, porc lletó, garrí, indiot, pollastre, capó, faisà, perdiu o ànec.
Avançant una mica més, uns altres fets presents a l’obra són l’experiència i vivències personals es perceben a cada pàgina del llibre. Les pròpies vivències apareixen en dos sentits, un de més intimista, tot sovint vestit amb un cert regust de melangia cap a la terra i el paisatge castellà de la infantesa o bé cap a l’avi que, de ben segur, el va orientar cap al món agrari, com podem observar a “El vi i l’esperit o el vi en la bodega”. En una altra línia l’autor parteix d’experiències personals anecdòtiques, com ocorre, per exemple amb “I de postres?, a l’entorn de la mancança de fruita com a postres a molts restaurants, un article que el mateix autor en una entrevista al Diari de Girona del sis de març reconeixia com a un dels seus predilectes. En altres casos, la vivència es presenta a partir d’alguna conversa informal amb amics o persones especialistes o interessades en el sector agrícola o ramader com ocorre, per exemple, a “La PAC amenaça les zones de muntanya” o a “Senglars? Perill o gestió del senglar”.
Tanmateix, Jesús Domingo, en aquesta obra, no defuig el tractament de temes polèmics molt en boga com ara el canvi climàtic –sobre el qual indica que, malgrat algunes informacions, l’agricultura no només no és un únic causant sinó que pot aturar-lo amb la silvicultura i amb la retenció de carboni i amb l’acumulació de matèria vegetal al sòl, l’abús que es fa del principi de precaució –que diu que sovint esdevé “un autèntic jòquer per bloquejar el que sigui” en referència a la biotecnologia-, l’erosió i la desertització, la globalització el sentit d’ecologia i protecció del medi ambient, els productes transgènics o OGMs (organismes modificats genèticament), la fam al món, els disruptors endocrins, la reforma de la PAC (política agrària comunitària)… En tots aquests temes, Jesús Domingo hi aporta informació de mitjans de comunicació de prestigi i dades extretes d’articles d’autors prestigiosos o bé d’institucions internacionals. A partir d’aquestes dades objectivadores, l’autor hi diu la seva mostrant-se, en general, favorable a la biotecnologia i als transgènics (als quals prefereix anomenar com a OGM) perquè considera que aporten solucions al problema de la fam al món i que les crítiques que s’hi fan, sovint són tendencioses: “La realitat és la que l’oposició als OGM és més ideològica, política i, fins i tot, comercial que no pas relacionada amb el medi ambient o amb la seguretat alimentària”, això sí, sempre anota que se n’han d’avaluar els riscos però sempre des d’un vessant estrictament científic i evitar el que s’anomena “la histèria alimentària” atiada per alguns grups ecologistes sobre els quals es pregunta: “Es convertiran en la nova inquisició europea?” a “Som transgènics”, ara bé, també assenyala que “No és la meva pretensió la defensa des d’aquestes línies la llibertat absoluta, sense entrebancs ni limitacions, en l’ús de la biotecnologia (…) crec que hem de prendre les precaucions degudes i oportunes” (“Una eina de progrés: la biotecnologia”).
I encara, com a fet curiós podem esmentar que un aspecte que darrerament està de notícia, el moobing rural, Jesús Domingo ja el denunciava i criticava l’any 2003 a l’article “La ciutat i el camp o a la vila i a pagès” on arriba afirmar sobre alguns visitants rurals de cap de setmana que “en alguns casos, estan tan acostumats a la pudor de les clavegueres i dels fums que la proximitat d’una granja fereix els seus narius”.
I per acabar, i com podem intuir arran de l’esment anterior, tot plegat, l’autor ho amaneix amb una fina ironia que en alguns casos es denota pel mateix títol del text: “Uns delinqüents” –referint-se als pagesos i ramaders-, “Som transgènics”, “Entre el lleó i la cobra”, “El llop i el benestar porquí”, “Medi ambient retòric i real” o “Passaport americà”. En altres ocasions, se’ns desvetlla un somriure amb comentaris com: “Com passa amb molts altres productes, el preu també pot ser indicatiu de la seva qualitat, encara que aquest aspecte sigui del que menys ens podem refiar” o “Els pagesos són conscients i coneixen el risc (del foc), és per això que poques vegades són imprudents; d’altres que visiten els pobles els caps de setmana, tal vegada no puguin dir el mateix”.
En conclusió, el llibre L’agricultura i la ramaderia en un món global esdevé una eina útil per al coneixement del món rural, del seu present i futur així com algunes reminiscències del passat (que a voltes li donen interès arqueològic, com ocorre per exemple amb “El lledoner” on veiem referents històrics sobre l’arbre, la seva morfologia, fulles, fruits, fusta, hàbitat i els antics usos: de la fusta, eines, de les arrels, colorants, del lledó, begudes alcohòliques, curatives i oli, a més de la munició dels antics petadors, de les fulles, farratge i de tot l’arbre, l’ornament. Hi destaca l’esperit crític però amb voluntat objectivadora amb un to divulgatiu que en facilita la comprensió al no especialitzat sobre temes de gran abast com els transgènics, l’ecologia o el canvi climàtic. I tot això, envoltat d’una certa melangia substituïda, en ocasions, per una fina ironia. Per tot plegat, ens felicitem de la publicació del llibre, felicitació adrecem especialment al seu autor, en Jesús Domingo, i que fem extensiva a les entitats que l’han possibilitat, la Cambra de Comerç de Girona, Agroprés i la Llotja de Contractació de Girona.
