El passat mes de novembre es publicava en National Geographic -en el núm. 5 del vol. 21- l’article del medioambientalista Bill McKibben “La nova aritmètica del carboni”. McKibben exposa en ell que “abans de la revolució industrial, l’atmosfera terrestre contenia unes 280 parts per milió de diòxid de carboni… Quan varen començar a cremar carbó, gas i petroli per a posar energia en les nostres vides, aquest nombre 280 va començar a augmentar. Quan van començar a mesurar-lo, a la fi dels anys cinquanta, ja havia pujat a 315. Ara està en 380, i creix aproximadament en dues parts per milió a l’any.” Els informes internacionals que s’han publicat en els últims dos anys ens alerten que el límit que no hem de superar és de 450 parts per milió de CO2. Si el ritme d’augment anual segueix igual, en menys de 40 anys arribaríem a aquesta xifra considerada com crítica.
Ja es veu que aquest interessant article explica com afectarà la contínua pujada del contingut atmosfèric de CO2 i llança llum sobre com resoldre en part aquest problema. Entre les possibles activitats capaces de reduir CO2 es troba l’agricultura de conservació.
I és que a l’hora de la reducció d’emissions, es parla de la necessitat de reduir a la meitat les actuals xifres en els pròxims 50 anys. Segons els doctors Socolow i Pacala, investigadors de la prestigiosa Universitat de Princetown (EUA) hi ha 15 activitats (o tascons) estabilitzadores que han de ser promogudes, ja que cadascuna d’elles pot reduir les emissions en 1.000 milions de tones anuals de CO2 per a l’any 2057. Aquestes activitats claus, que els investigadors enumeren, van des de canvis en la indústria, eficiència energètica en les centrals tèrmiques, millor ús dels cotxes, fins a les energies renovables. En l’aspecte purament agronòmic, tenim que és l’agricultura de conservació la que pot contribuir com acció, segons els autors de l’estudi. És per tant una d’aquestes 15 activitats clau per a frenar el canvi climàtic, que es basa en el menor ús de l’arada i l’increment de matèria orgànica dels sòls.
Estem davant d’altre exemple donat per la ciència i la tecnologia, que fa veure la necessitat d’invertir administrativament en l’agricultura de conservació, no sol per a bé dels agricultors sinó de tota la societat. Esperem que no s’oposin els sectors radicals ja que la pràctica d’aquesta tècnica implica la utilització d’herbicides produïts per multinacionals.
