Que ningú pensi , que vull restar professionalitat, capacitat , valor , enteniment , categoria , ni res de tot allò que aquest ja consagrat llegendari a demostrat tenir i ser; però a mi em preocupa , que aquesta civilització tant generosa i tant complaent amb segons quins esdeveniments i personatges , sigui a l’hora tant reticent , i tant condescendent, que tot allò que durant molts anys, en la seva trajectòria fou negatiu, com accions , situacions de comportament fins i tot delictiu sobre altres éssers , com també allò que tant de mal fa a les persones que no gaudeixen del reconeixement artístic ni públic , com es l’addició a les drogues, s’hagi oblidat , i que ningú n’ha fet cap referència.
Es lamentable,que televisions públiques i mitjans de comunicació del nostre país,hagin invertit més temps en aquest personatge ,que a Vicenç Ferrer; de ben segur que la raó la trobarem en que “el Català-indu”, no te discos per vendre i per fer ballar l’os, però si que la fundació que ell va crear esta, necessitada de percebre medicaments i drets d’autors, per apaivagar fam i misèria , en lloc de estupefaents , que esperem que els hereus de l’obre , no desmereixin el camí fet per el malaurat creador i fundador , “Vicenç Ferrer”.
