No s’entén que una decisió política votada majoritàriament pel Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats, i revalidada directament pel poble de Catalunya, encara pugui ser modificada per una institució judicial ( molt respectable en un estat de dret ) però, ara i aquí, terriblement polititzada i, el que és pitjor, pressionada diàriament per potents mitjans de comunicació rabiosament anticatalans. No pot ser – no és normal en un estat social i democràtic de dret – que la sentència sobre l’Estatut, pendent del que dictamini el Tribunal Constitucional, sigui com una espasa de Damocles per damunt dels catalans; en el sentit que podria representar, pel 100% dels ciutadans de Catalunya, una clara pèrdua de qualitat de vida .
Cal tenir molt present que una rebaixa del finançament o, millor dit, un incompliment flagrant del pacte estatutari ( ja molt aigualit) significarà, automàticament, una reducció del, ja raquític, estat del benestar català . En conseqüència ( i més amb la crisi actual ), si el Tribunal constitucional ens escapça l’Estatut això pot significar un cop mortal per a la cohesió social catalana .
