La Selvatanas’ha convertit en un dels grups de cobla més importants de Catalunya, amb cent anys d’actuacions a l’esquena avalen l’èxit i salut de la formació gironina.
– Com va néixer La Selvatana?
L’any 1913 gràcies a tres músics de Cassà de la Selva que es van unir per crear una orquestra de cobla. Ramon Serrat, Pere Arpa i Pere Mercader van impulsar un projecte ambiciós que va madurar amb els anys i es va convertir en un referent dins el panorama musical català fins l’actualitat.
– Quants anys fa que representes a la formació?
Ja fa 23 anys…La proposta de ser el representant em va captivar. Realment és una gran feina i em considero molt afortunat de poder tenir aquest càrrec.
– És cert que teniu un públic molt concret però alhora molt fidel…
Sí, la veritat és que estem molt contents de tenir un públic com aquest i hem creat un gran vincle. La gent gran és majoritàriament el tipus de públic que assisteix als nostres concerts però ens en sentim molt orgullosos.
– Per què no atrau a un públic juvenil?
Crec que existeix un salt generacional amb grans diferències. El públic més jove no se sent identificat ni vol involucrar-se amb un tipus d’espectadors més grans.
– I l’estil de música?
Som una cobla orquestra que oferim concerts de festa major, dels més clàssics i també de balls de gala. No obstant i, amb el pas dels anys, hem obert el ventall de possibilitats afegint nous estils amb cançons refrescants i actuals que podrien atraure a un públic també juvenil.
– Un equip de luxe…
Sí, la veritat és que tots són altament qualificats. Quan un dels components es retira o marxa del grup, estudiem meticulosament els nou candidats per tal d’assolir el nivell i no afectar així el bon funcionament i qualitat del grup.
– Com us ha afectat la crisi econòmica?
En moments tan delicats com aquest ens sentim molt afortunats de poder-nos dedicar a la música divertint al públic en les més de 140 funcions anuals. La crisi ha colpejat durament el sector cultural i l’està damnificant greument però no ens podem queixar, la nostra proposta segueix agradant i ens sentim molt satisfets.
– Una feina que requereix moltes hores de feina…
Sí, l’èxit s’assoleix amb molt esforç i ganes de seguir endavant. Els assajos són molt importants i per això cal posar-hi moltes hores.
– I la família…?
La meva família ha normalitzat el ritme frenètic de la meva feina i no està suposant cap mena de problema. De fet, la meva dona ja em va conèixer d’aquesta manera i ha estat sempre un estil de vida diferent.
