Jaume Lleixà és el director tènic de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC), el projecte integrat per una setantena de musics provinents de la cobla La Principal de la Bisbal i la Jove Orquestra de les Comarques Gironines. Divendres i dissabte, la SCCC presenta a l'Auditori el seu darrer disc, “SCCC: The very best”, una antologia amb el millor d'una trajectòria que ha versionat clàssics catalans i temes del pop, el rock o els musicals amb un so propi.
El treball que presenteu a l'Auditori és com un balanç de la feina que heu fet des que vau començar al 2008. Com és aquest balanç?
El balanç és extremadament positiu i satisfactori. Estem molt contents amb el que hem aconseguit, en aquest temps hem passat d'una orquestra catalana primigènia a aquesta idea d'obrir-ho i que no quedés només adscrita a la música catalana, sinó que hem fet peces de musical, de pop… cada cop hem anat aconseguint l'èxit en allò que hem fet. Ens ha servit per fer una reflexió d'on venim i d'on volem anar.
Percebeu una evolució també pel que fa a la compenetració entre els músics sèniors i els joves?
Tot s'ha de dir, hi ha un canvi a la Jove Orquestra, perquè les estades en aquests projectes pedagògics solen ser d'uns quatre anys. Hem incorporat gent nova i n'hi ha d'altres que han anat plegant, però sí que és cert que el funcionament de l'orquestra ha anat in crescendo encara que hi hagi hagut canvis. Realment sí, el fet que el director artístic s'hagi acostumat a dirigir l'orquestra, fa que el treball s'agilitzi, anem rodats. I així s'ha anat consolidant un so propi, encara que hi hagi circulació de gent.
Què veurem divendres i dissabte a l'Auditori?
Ens ha costat, perquè hi ha unes vuitanta obres, però hem fet una tria del que fos més representatiu, l'essència de la SCCC. Evidentment, hem fet la selecció amb la complicitat dels artistes convidats, amb qui hem consensuat què és el que els agradaria repetir dels projectes anteriors. Hem agafat el més rellevant de cada etapa, tot i que evidentment han quedat moltes coses a la cartera. Als concerts veurem una representació de música catalana, tant tradicional com de rock, i a la part internacional del repertori, algunes versions significatives de pop, rock, musicals…
Estils molt variats pero tots amb aquest so particular de la SCCC.
Sí, i tant, totes estan adaptades per un format nou, el nostre. Hem incrementat el patrimoni musical, és una de les coses que més il•lusió ens fa. I el que veurem és una mostra d'aquest patrimoni.
Quins artistes heu convidat?
Seran la Beth, l'Albert Guinovart, en Cris Juanico, en Pep Poblet i en Manu Guix. El retrobament ha estat fantàstic, n'estan encantats. Han fet un parèntesi en les seves agendes per venir amb nosaltres, perquè estan tots molt ocupats. Triem gent mediàtica perquè ens ajudin a la difusió i a fer venir públics que d'una altra manera no vindrien mai.
I com va el ritme de venda de les entrades?
Fa dos anys vam decidir fer dos concerts enlloc d'un i sempre hem acabat gairebé plens, i aquest any també, ja està pràcticament tot exhaurit abans de començar la promoció.
Ja hi ha nous projectes a la vista?
Sí, ja ens hem reunit i hem començat a parlar d'una possible gira, d'un possible disc… encara està molt envestat, però l'any que ve hi haurà disc i concerts segur.
