La Sagrada Família ja és basílica per al culte.

La Sagrada Família s’ha convertit aquest diumenge en centre per al culte catòlic, després de la butlla atorgada pel papa Benet XVI, en una cerimònia davant de més de 6.500 fidels i en el marc de la seva visita a Barcelona.

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martinez Sistach, ha estat l’encarregat de llegir la Butlla de promulgació de l’Església de la Sagrada Família com a basílica segellada pel papa, durant una missa que Benet XVI ha oficiat sobre una roca de pòrfir de 7,5 tones procedent de l’Iran.

Sistach, que ha anomenat «temple sant» l’edifici de Gaudí, ha volgut donar solemnitat a l’acte i ha exhibit, mans obertes, el papir a tots els assistents, que han aplaudit fervorosament.

Tot i que l’interior de la Sagrada Família està acabat, i després de la benedicció del màxim responsable de l’Església Catòlica queda acreditada com a lloc de culte, es calcula que el temple dissenyat per Antoni Gaudí no estarà finalitzat fins al 2026.

«VINDRAN DE TOTES BANDES»

La conversió al culte de la Sagrada Família, l’emblemàtic monument modernista Patrimoni de la Humanitat, ha fet complir el somni del genial arquitecte Antoni Gaudí, catòlic devot en procés de beatificació per l’Església.

«Vindran de totes parts per veure què estem fent», ha pronosticat Gaudí a principis del segle XX sense preveure que aquesta afirmació es faria realitat un 7 de novembre del 2010.

La Sagrada Família és la novena basílica de la capital catalana, després de la Catedral, Santa Maria del Mar, Basílica de la Mercè, Basílica Santa Maria del Pi, Sant Josep Oriol, la Concepció, Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo i la de Sant Just i Pastor.

L’arribada de la modernitat a Barcelona –representada per l’Alta Velocitat, que ha d’unir Barcelona amb París en unes sis hores–, contrasta amb el modernisme ideat per Antoni Gaudí el 1883, quan se li va encarregar de la continuació de les obres del projecte ideat per l’arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar.

Gaudí va treballar fins a la seva mort el 1926 en el disseny i construcció del temple, que va ser expiatori des dels seus inicis –ja que està majoritàriament construït gràcies als donatius dels seus fidels–. De fet, és un dels monuments més visitats de la ciutat de Barcelona i d’Espanya gràcies als més de dos milions de turistes que rep cada any, que també contribueixen al seu aliment.

Un dels casos més emblemàtics del seu encant és el viscut per l’arquitecte japonès Etsuro Sotoo, qui va arribar a Barcelona el 1978 i per casualitat va entrar a la Sagrada Família, decidint que volia treballar-hi picant la seva pedra «viva», segons la Sagrada Família. La seva passió va ser tan gran que anys després es va convertir al catolicisme, i és autor de les escultures dels àngels cantors i músics de la façana del Naixement, de la restauració del Claustre del Roser i de la decoració dels finestrals.

El temple, al costat de La Pedrera de Gaudí –en el seu vessant d’art civil–, encarna l’esperit del modernisme català, un moviment arquitectònic basat en la tornada als ideals bucòlics refinats, pensats per alleujar la vida urbana de la burgesia catalana.

La Sagrada Família, una de les seves joies més valuoses, té capacitat per a 7.000 persones i 620 coristes a la nau principal, ja que l’interior té una longitud de 90 metres de llarg per fins a 60 de llarg –al creuer–. En el seu espai, un total de 56 columnes sustenten l’estructura del temple combinades amb 288 finestrals d’entrada de llum.

POLÈMICA PER L’AVE

Segons el traçat definitiu, l’AVE arribarà a Barcelona pel carrer Riera Blanca i entrarà a l’estació de Sants, que haurà de remodelar-se completament. Des d’allà recorrerà el túnel sota els carrers Provença, Diagonal i Mallorca molt prop de la Sagrada Família, per seguir fins a la Sagrera, on es construeix una gran estació.

La definició del traçat de l’AVE ha passat per nombrosos avatars, sobretot, a causa de l’oposició veïnal encarnada en la plataforma AVE pel Litoral, i també per part del patronat del temple, que ha portat les seves queixes fins a l’Eurocambra, l’Audiència Nacional i la Unesco, totes institucions que han avalat el projecte.