La sessió d’aquesta setmana d’Els dijous de l’Òmnium ha tractat de l’estat del català a la Catalunya Nord i el procés de recuperació d’identitat catalana que s’està donant en els seus comtats.
En primer lloc va intervenir Pere Manzanares, president de l’Associació Arrels. Per tal d’introduir l’actual situació, va fer un breu repàs a la història de la Catalunya Nord fent èmfasi en el Tractat dels Pirineus que el 1659 va cedir a la corona francesa els cinc comtats catalans del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, la Cerdanya i el Capcir. Tot seguit, va comentar la forta descatalanització que l’estat francès ha dut a terme any rere any i la negació d’identitat que les fortes mesures d’integració franceses van imposar als nord-catalans. “Tot i el fort procés d’afrancesament, encara avui en dia hi ha entre la memòria col·lectiva un record català”, va comentar Manzanares el qual es va mostrar optimista pel que fa a les perspectives de futur.
El president d’Arrels va assenyalar també diversos condicionants per a la recuperació del català, que té lloc a poc a poc però de manera constant: la influència dels intel·lectuals i la Nova Cançó, els contactes amb els productes culturals del sud i l’actual visió del català que és considerada una llengua de prestigi pels habitants de la Catalunya Nord. A més, comparant-la amb altres llengües de territoris francesos com ara l’occitana o la bretona, ha constatat que la catalana és la llengua que resisteix més bé davant l’hegemonia del francès.
Finalment, es va donar la paraula al president d’Òmnium Cultural Perpinyà, Cristian Martínez, que va fer un breu repàs a una enquesta realitzada fa poc sobre el coneixement i l’ús del català per part dels nord-catalans. En general, les dades eren molt esperançadores ja que un 60% dels ciutadans asseguren voler parlar català i el 70% estan disposats a incrementar-ne l’ús. Pel que fa a la transmissió de la llengua, el 70% volen que els fills aprenguin català a l’escola. També va comentar que la majoria de ciutadans volen el català present en el turisme i l’economia –àmbits on s’utilitza menys- i també en la cultura. Com a conclusió final, va expressar la seva esperança pel que fa a aquest esclat d’identitat catalana que compta amb el suport d’institucions del sud per tal de tirar-lo endavant.
