La Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) alertava de l’amenaça per al patrimoni natural que suposa la contínua reducció del cens de bestiar i del nombre de productors actius que experimenta la nostra comunitat en els últims anys. La cabanya d’oví ha baixat en més de 2 milions de femelles per a vida, prop d’un 29% del total, i la de cabrum en un 21% dels efectius existents fa sis anys. Paral·lelament, el nombre de ramaders sol·licitants de la prima d’oví i cabrum existent fins al 2010, i que permet estimar el nombre de productors actius, s’ha reduït en més d’un 30% en l’últim decenni. En el cas del boví de carn extensiu, les dades no són tan alarmants, encara que sí preocupants. El nombre de caps ha disminuït en prop del 17% del total, i el de sol·licitants de prima de vaca nodrissa, en un 8,5% en l’últim decenni. Les causes d’aquest fenomen són complexes, però podríem destacar la falta de rendibilitat, la duresa de la professió, l’escàs relleu generacional i la falta de suport institucional a les explotacions familiars.
Els incendis produïts en els últims dies, principalment a la Comunitat Valenciana, posen en evidència la importància de la prevenció i de la correcta gestió del territori, aspectes en els quals els ramaders tenen una participació determinant. Cada ramader que no pastura als seus animals deixa de realitzar una tasca de caràcter mediambiental de difícil substitució. La ramaderia extensiva redueix el risc d’incendis forestals, tant per la vigilància permanent del pastor com per la neteja de la muntanya a través del pasturatge, eliminant material combustible, particularment en zones de difícil accés. A més, l’activitat ramadera contribueix al manteniment de la biodiversitat i a la reducció del risc d’erosió i desertització d’àmplies zones del nostre territori. Aquesta important tasca mediambiental s’uneix a la contribució econòmica i social, a través de la fixació de la població al territori a les comarques rurals.
En aquest context, es denuncia la situació d’asfíxia que pateixen els productors que encara continuen lligats a l’activitat, impotents davant d’incompliment de les comunitats autònomes, que no els abona els pagaments pendents en múltiples conceptes. En el cas d’Andalusia, per citar algun exemple, la Junta ha al voltant de 21 milions d’euros als ramaders extensius per compromisos agroambientals. Aquesta quantitat els permet compensar el lucre cessant que es produeix com resultat d’una sèrie d’actuacions que beneficia tota la societat. El deute es reparteix entre els 18 milions corresponents al capítol de ramaderia ecològica i els més de 2 milions relacionats amb races autòctones en perill d’extinció. A això hem de sumar retards en indemnitzacions compensatòries i en matèria d’ajudes per al foment de sistemes de producció de races autòctones en règim extensiu, entre altres.
Particularment sagnant és el cas dels ajuts per als ramaders que participen en la prevenció d’incendis forestals a través de la RAPCA (Xarxa d’Àrees Pastura Tallafocs d’Andalusia). Es tracta de 200 professionals que fan una tasca inestimable de neteja de les nostres muntanyes i als quals se’ls deuen 300.000 euros.
Finalment, la COAG, alertava en un comunicat que la reforma de la PAC que actualment es debat pot suposar una oportunitat perduda per avançar en la correcta gestió del territori i en garantir la continuïtat dels nostres pastors a la muntanya. Una reforma de la PAC pseudoambientalista que pot perjudicar greument els interessos dels ramaders que no encaixen en el model proposat i que posa en perill el model social de ramaderia vigent fins ara, afavorint el transvasament de rendes des d’aquests professionals agraris cap a grans extensions de terra improductiva i inactiva.
L’organització defensa la necessitat d’una PAC per a l’agricultor actiu, aquell que legitima els pagaments de la PAC, que realitza una tasca per a tota la societat, dins la qual es troba la producció d’aliments, la fixació de la població al territori i la protecció del nostre medi natural.
