Segons un estudi realitzat per la Universitat de Zurich, els consumidors acceptarien als aliments que incloguin l’ús de la nanotecnologia molt millor que aliments que continguin productes OMG, degut al fet que perceben menys riscos en la nanotecnologia que en l’enginyeria genètica. Nosaltres només posem un gran interrogant.
La percepció dels que és o no “natural” és important per a l’acceptació per part del consumidor. La domesticació i la selecció artificial de les plantes i animals per part de l’home no és percebut pel consumidor com alguna cosa “no natural”, el que sí succeiria amb la inserció genètica d’una espècie en una altra.
La nanotecnologia és la tècnica que utilitza el control i manipulació de la matèria a nivell dels àtoms i molècules. La seva principal aplicació en els aliments seria l’ús de nanoparticules que aportin sabor o teixidura o que alliberin nutrients on són millor assimilats. Aquesta aplicació no sembla trencar la percepció del caràcter “natural” dels productes per part del consumidor.
A la Gran Bretanya, la Soil Association ja ha declarat a la nanotecnologia com alguna cosa “no natural” i per tant exclòs dels aliments denominats “ecològics”. “orgànics” o biològics”.
Penso convenient recordar en aquests dies que es consumeixen molts maduixots, seria curiós fer una enquesta als consumidors en la qual se’ls preguntés la seva acceptació d’un aliment que tingués el seu origen en plantes obtingudes d’un encreuament artificial de dues espècies distintes (Fragaria i Ananassa) a la que a més s’han multiplicat artificialment el nombre de cromosomes utilitzant un producte cancerigen (colchicina).
Segons aquesta enquesta hauria una majoria de consumidors que acceptaria als maduixots com un producte “natural”? Sens dubte ho és menys que la major part de les actuals transgènics i que les aplicacions fenomenològiques, ¿però?.
