Les direccions de CiU i ERC necessiten pensar les estratègies que desenvolupen en el camp del nacionalisme. La guerra fratricida dels últims mesos no comporta més que l’afebliment i la desorientació del votant sobiranista i del nacionalisme en general. A més, les properes conteses electorals municipals i l’estratègia nacional de Països Catalans al País Valencià i a les Illes necessiten d’una reflexió profunda i d’acords estratègics.
A CiU, deixant de banda el sector encapçalat per David Madí, plantat a la radicalitat i al liberalisme, hi ha diversos sectors que desitgen una entesa estratègica amb ERC. Tant a les municipals i específicament a la capital de Catalunya com a les Illes.
Si bé és cert que les forces de l’actual govern d’Entesa intentaran repetir l’esquema a les eleccions municipals, a ERC, l’entorn de Jordi Portabella, i possiblement el mateix candidat, i a CiU, Xavier Trias, Antoni Vives, etc., consideren que l’única possibilitat alternativa, si el resultat de les votacions ho permetés, fóra un govern Trias-Portabella, amb una alternança de dos anys per cada candidat. Això permetria renovar quasi 30 anys de govern socialista a l’Ajuntament de Barcelona, oxigenant-lo democràticament, tal com es va fer en el seu moment amb el govern tripartit després de 23 anys de pujolisme.
Evidentment hi haurà moltes dificultats, i no sols dependrà del resultat de les votacions. A CiU l’escriptor innombrable de l’entorn de David Madí acusava Trias de quasi comunista, i el sector liberal que avui protagonitza en bona part la política de CiU no voldria aquest pacte a cap preu. Portabella, des d’ERC, tindria els seus problemes per explicar als seus companys com dóna l’alcaldia, ni que fos per dos anys, a CiU, partit a l’oposició i a l’altre costat de la plaça de Sant Jaume.
Vénen, doncs, moments de necessària decisió a la capital de Catalunya, a diferents ciutats de Catalunya i també quina estratègia té CiU i ERC a les Illes i al País Valencià. CiU amb els seus suports i ERC amb les seves aliances.
