Tancat l’acord sobre la MAT, Espanya i França s’han compromès aquest divendres a impulsar un estudi tècnic-econòmic sobre una nova interconnexió energètica entre els dos països, aquesta ocasió de gas. El gasoducte que uniria Catalunya amb la regió francesa d’Artère du Midi es posaria en servei cap al 2015 i per ell passarien 7.000 milions de metres cúbics de gas a l’any. Així ho han acordat ambdós governs a la II Reunió d’Alt Nivell hispanofrancesa.
Segons el text de la declaració conjunta, els governs d’Espanya i França demanaran als seus respectius operadors de transport de gas -Enagás, TIGF i GRTgaz- que estudiïn la possibilitat tècnica i econòmica d’aquesta nova interconnexió. L’objectiu seria duplicar la capacitat de transport en el sentit França-Espanya i crear una capacitat equivalent en el sentit invers, fins a un total de 6.500 milions de metres cúbics a l’any. D’aquesta manera, s’aconseguiria «millorar significativament la seguretat d’aprovisionament i els intercanvis comercials entre els dos països», segons l’acord.
Pel que respecta a la línia elèctrica de Molt Alta Tensió (MAT), el president del Govern espanyol ha assegurat que es posarà en marxa el 2011 i que és un projecte que respon a «l’ànima europeista» d’Espanya i França. Segons Zapatero, la MAT beneficiarà Catalunya perquè donarà «més seguretat a la xarxa elèctrica» i donarà a Girona un futur de tranquil·litat davant els problemes que ha tingut en aquest àmbit. «És un dia històric», ha afirmat el president, perquè aquesta interconnexió permetrà portar a Espanya el consum d’una ciutat com Saragossa durant tot l’any.
La MAT se soterrarà només entre Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà) i Baixàs (Rosselló), un tram transfronterer de 60 km, probablement paral·lel a la línia de l’AVE. Una decisió pressa fa uns quinze dies i que ha estat molt criticada tant pels ajuntaments afectats i entitats ecologistes -els quals consideren que s’hauria de soterrar sencera-, com per la Comissió Nacional de l’Energia, les companyies elèctriques i els col·legis d’enginyers, que creuen que soterrar un tram tan llarg podria donar problemes de seguretat.
El president espanyol i el primer ministre francès, François Fillon, han subscrit també acords sobre cooperació sanitària i infraestructures. En concret, els dos mandataris han analitzat la connexió dels Pirineus centrals amb un futur tren d’alta velocitat. Un projecte que encara «s’ha de veure com arrenca», ha afegit Zapatero, però que serà un dels temes principals d’agenda entre els dos països per possibilitar la millora del trànsit de mercaderies per ferrocarril.
