Estic segur que la majoria de lectors encara guarden en la retina dels seus ulls les imatges retransmeses el passat dia 25 de maig en pràcticament tots els telenotícies. En elles s’apreciava com milers de ramaders, productors de llet, forcejaven amb la policia a Brussel·les durant una manifestació convocada per la European Milk Board (EMB), que va tenir lloc amb motiu de la reunió dels ministres d’Agricultura. Finalment els ramaders es van obrir camí cap a on estava el Consell de Ministres europeus.
Per què aquesta manifestació? Perquè els preus de la llet a la sortida de l’explotació (en origen) han caigut fortament a tota Europa, creant una pressió insuportable sobre les famílies agràries. Per això, han de prendre’s mesures urgents per a lluitar contra aquesta situació de mercat excepcional. És així que el Copa-Cogeca, en representació dels agricultors i de les cooperatives agràries de la UE (Unió Europea), demana al Consell i a la Comissió Europea una resposta urgent a l’actual crisi del mercat lacti europeu.
I és que té raó Padraig Walshe, President del Copa quan ha declarat: “Els preus dels productes lactis europeus són més baixos avui que en 1997 mentre que els nostres costos segueixen sent molt alts. S’ha de reduir els costos de producció i nosaltres, agricultors, estem fent tot el possible per a arribar a aquest objectiu. No obstant això, la crisi actual també és deguda a una forta disminució de les exportacions làcties de la UE. Per això, són necessàries mesures d’ajuda immediates susceptibles d’incentivar el mercat.”
Demanen a més que la Comissió ha d’autoritzar una major utilització dels instruments de gestió de mercat com ho són la compra en intervenció i les restitucions per exportació. Ha de mantenir-se l’ajuda a la utilització de mantega en la fabricació de gelat i pastissos. Necessitem una ajuda a la utilització de llet en pols desnatada en l’alimentació animal. El pagament únic ha de ser anticipat a agost d’aquest any. Finalment, la Comissió hauria de enfortir també les mesures encaminades a fomentar el consum de productes lactis.”
Segons fonts de la European Milk Board: “Una explotació de cada dues a Europa es dedica d’una o altra manera a la producció de llet, i el 60 % d’elles es troben en regions desfavorides. De no fer res, l’economia rural quedarà deprimida per moltíssim temps. En el nostre cas s’agreuja amb les pràctiques de “dúmping”, o l’entrada en el nostre país de llet francesa a baix cost.
En aquest sentit, els preus al productor durant el mes de març han descendit de l’ordre del 31,21%, pel que fa al mes de gener de l’any passat, mentre que els costos de producció es mantenen estables. Per això, molts productors de llet d’Espanya no poden plantar cara a les seves factures i estan a la vora de l’abandó.
Segons el president de EMB, “l’única manera de canviar aquesta situació és reduir l’oferta, tan sols una disminució general de la quota europea de el ½ % podria permetre que el mercat es recuperi”. Al març, diversos països van estar d’acord a bloquejar el increment de quota. Aquesta mesura no és suficient per a solucionar la tendència decreixent dels preus de la llet en origen. Per tant, s’ha reclamat la creació del marc legal per a instaurar un mercat regulat pel productor, basat en l’oferta i la demanda.
En Alemanya si s’ha reaccionat a les protestes i s’anuncia descàrregues en els impostos al dièsel agrari, això va ser degut al fet que milers de ramaders protestaven per la crisi en el sector. La tractorada pels carrers de Berlín va coincidir amb la reunió a Brussel·les dels ministres d’Agricultura de la UE. Penso que els nostres polítics, els espanyols no volen saber res de la llet han manifestat les organitzacions que han intentat relacionar-se, no s’adonen que la crisi pot acabar amb un sector estratègic.
