Catalunya té 3,7 metges per cada mil habitants, una proporció que supera la de la majoria de països europeus, però, malgrat tot, té un greu problema de manca de professionals. Les peculiaritats del model sanitari català, basat en una xarxa de centres sanitaris molt repartida al territori, garanteix que tot ciutadà tingui un hospital a menys de 40 quilòmetres, però també és una de les raons que expliquen l’elevada demanda de professionals. Davant l’evidència que durant els pròxims anys serà impossible augmentar el nombre de metges joves per cobrir les necessitats, el departament de Salut estudia introduir canvis en el model assistencial. Per exemple, organitzar els serveis especialitzats, incloses les urgències, per territoris en lloc de fer-ho per hospitals, afavorint aliances entre centres perquè comparteixin professionals i mitjans.
«Tenir de tot a tot arreu és poc rendible i no garanteix una atenció de qualitat», va afirmar ahir el president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Bruguera. Fa anys que els hospitals, sobretot els comarcals, tenen greus problemes per trobar pediatres, ginecòlegs, anestesistes, radiòlegs, metges per cobrir guàrdies, etc. Una mesura per sortir del pas ha estat la contractació de metges estrangers (un terç dels nous col·legiats a Barcelona l’any 2005 eren de fora de l’Estat), però «aquesta no és una bona solució», segons el president del COMB. Bruguera presideix la comissió d’ordenació de la professió mèdica, que ahir va presentar un estudi sobre la falta de metges en el sistema sanitari. La realització d’aquesta anàlisi, que va rebre el vistiplau del Consell de la Professió Mèdica, va ser un dels compromisos assumits per Salut per posar fi a la vaga de metges del 2006.
La consellera de Salut, Marina Geli, va afirmar que el problema greu arribarà d’aquí a 15 o 20 anys, ja que hi haurà una jubilació en massa dels metges que ara tenen de 45 a 50 anys. Pel nombre d’estudiants que es titulen cada any, ja es pot preveure que no hi haurà prou professionals per a aquest relleu. Només a tall d’exemple: a Barcelona hi ha 5.359 metges col·legiats de 45 a 49 anys i només 2.998 de 35 a 39 anys.
La situació preocupa fins al punt que el document recomana revisar l’obligatorietat de jubilar els metges als 65 anys que va introduir la consellera en l’anterior legislatura. Fins i tot Geli va rectificar i va acceptar la necessitat de plantejar la implantació d’una carrera sènior que permeti que els metges que ho vulguin exerceixin fins als 70 anys.
Atractiu
Catalunya ha perdut atractiu per exercir entre els professionals d’altres llocs de l’Estat, que ara trien altres sistemes sanitaris, en què sovint estan més ben pagats. El 2005 dels 413 metges que el 2000 havien començat la residència a Catalunya el 8,5% se’n van anar a altres indrets de l’Estat i el 2,9% a l’estranger.
A més de l’estudi sobre la manca de professionals, ahir també es va aprovar un treball sobre les retribucions dels metges catalans del sistema públic, coordinat pel secretari general del sindicat Metges de Catalunya, Patricio Martínez. El treball mostra que els metges catalans perceben el sou fix més baix de l’Estat, però que les guàrdies són les més ben pagades i que amb els anys els professionals assoleixen complements com ara el de carrera professional. Geli es va mostrar oberta a fer una revisió de les parts fixa i variable d’aquest model retributiu.
