Després de la mort del seu pare, Isra, un nen provinent d’una llarga estirp de cantaors, deixar de poder cantar traumatitzat per aquest fet. No podrà fer-ho mai més, únicament somia viatjar lluny de l’illa de San Fernando, el lloc on va néixer. Per altra banda, Makiko, una jove japonesa, viatja a l’illa amb la intenció d’entendre el cant i tot el que representa, convençuda que aquest l’ajudarà a fer front a la malaltia que pateix el seu pare. Les dues històries tenen com a teló de fons la ciutat de Cadis, planant sobre ells el fantasma de Camarón de la Isla, que va realitzar l’any 1979 un disc amb el títol de la pel·lícula, dedicat a Garcia Lorca.
Durant les dues hores que dura la pel·lícula, es narren dues històries independents amb dos personatges que no s’arriben a trobar, però que comparteixen unes mateixes circumstàncies personals. Per una banda Isra i tot el seu entorn familiar, per l’altra Makiko, una de les moltes joves japoneses que ho deixen tot per tal de perseguir el seu somni.
“La Leyenda del Tiempo” és el segon llargmetratge del jove director gironí Isaki Lacuesta, després de l’èxit que va representar la seva anterior obra “Cravan vs. Cravan”, premiada com a millor òpera prima amb el premi Sant Jordi de RNE i amb el premi a la millor pel·lícula pel públic al Festival Internacional de Cinema de Sitges l’any 2002.
Segons el seu director, aquesta obra es tracta d’un retrat de persones, rostres i sentiments. Va ser realitzada sense un guió previ, donant molta importància a la improvisació. La tècnica consistia a començar des d’un punt inicial, sense tenir-ne un de final, plantejant als actors diverses situacions, per així filmar durant un temps indeterminat. Això va donar lloc a unes 80 hores de gravació, de manera que el muntatge ha esdevingut minuciós i llarg.
El film ha estat catalogat com a documental de creació, etiqueta que segons el seu director, s’utilitza en moments en què es fa difícil definir una pel·lícula. Va ser estrenada a Cadis, i s’ha presentat a nombrosos festivals d’arreu d’Europa, on ha rebut nombrosos premis, entre els quals: Premi Especial del Jurat, i al Millor Actor (Israel Gómez), al Festival Internacional de Cine de Las Palmas de Gran Canaria, 2006, i Premi al Millor Guió, Direcció i Pel·lícula al Guayaquil International Film Festival, 2006.
Títol original: La leyenda del tiempo
Any d’estrena: 2006
Durada: 115 min.
Direcció: Isaki Lacuesta
Guió: Isaki Lacuesta
Intèrprets: Israel Gómez Romero, Makiko Matsumura, Francisco José Gómez, Soichi Yukimune, Saray Pinto, Jesús Monje «Pijote», Jesús Manuel Rivero, Daniel Cano Carrillo, Teresa Vega, Ramón Romero, Makoto Saitou
Fotografia: Diego Dussuel
Muntatge: Domi Parra
Música: Joan Albert Amargós
Idioma: Castellà
País: Espanya
Producció: Paco Poch
Gènere: Drama / Documental de creació
*Esperem que gaudiu d’aquesta peça tan personal i interessant!
