L’espectacular pujada de la inflació – en general arreu d’Europa, però més a casa nostra – a causa de l’augment del petroli; però ,sobretot, pels productes d’alimentació de primera necessitat, no és quelcom conjuntural, sinó que confirma una crisi estructural profunda del model del capitalisme sense rostre humà ( neoliberalisme ) instaurat d’ençà de la caiguda del mur de Berlín.
Tot això, posa en dubte els discursos, políticament correctes, sobre la temporalitat de la gran depressió ( energètica, financera i social ) que ens ve a sobre . A més, ensorra completament l’argument nuclear del Banc central europeu, segons el qual tot es pot solucionar amb moderació salarial . De cap de les maneres ! El problema de fons són les astronòmiques i incontrolades rendes no salarials ( la feréstega especulació dura i pura) i les formes de vida irracionals actuals, amb la promoció d’una mobilitat, del cotxe privat – totalment antisocial i insostenible – i la generalització de l’urbanisme salvatge de la ciutat dispersa .
