Davant de la consolidació d’una crisi econòmica de caire estructural en alguns mitjans s’ha iniciat una polèmica a l’entorn dels suposats privilegis dels funcionaris per damunt d’altres treballadors .D’entrada, cal dir que hi ha molts tipus de funcionaris ( de carrera, laborals , interins i personal assessor ) i moltes categories diferents, amb unes diferències salarials abismals. Ara bé, hi ha una dada que gairebé mai es té en compte a l’hora de parlar dels “suposats” privilegis dels funcionaris : l’alta inflació catalana i, més concretament, l’altíssima inflació de la regió de Girona; un 6%. Doncs bé, si als funcionaris els hi pugen el sou, entre un 2% i un 3%, s’entén perfectament que els funcionaris de la regió de Girona estan perdent molt de poder adquisitiu .
Al meu entendre, aquest debat està enverinat i mal plantejat.És cert que hi ha treballadors del sector privat que pateixen unes condicions d’autèntic esclavisme laboral; però d’això no en tenen la culpa els funcionaris catalans, i molt menys els de la Regió de Girona. La solució passa per unes diàfanes clàusules de revisió salarial ( tant en el sector privat com en el sector públic ) per procurar garantir el poder adquisitiu dels ciutadans que guanyen menys de 1300 euros nets al mes. Només amb una autèntica i valenta justícia social redistributiva s’evitarien les demagògies i els greuges comparatius.
