El clima de crispació i d’involució que es viu a Madrid, amb la defensa dogmàtica d’un discurs clarament excloent i profundament uniformitzador a favor d’una única nació imperial espanyola, està tenint un efecte molt negatiu a casa nostra, particularment, en la qüestió de la immersió lingüística a l’escola .
La situació de tensió que es viu a l’altiplà, on es barregen qüestions molt diverses, i en què es magnifica – amb l’excusa del terrorisme – la necessitat d’una estructura estatal autoritària, amb una fórmula de monolingüísme restrictiu i simplista, significa una oportunitat d’or perquè el govern del PSOE intenti imposar uns criteris lingüístics que tendeixen a carregar-se un model consensuat des de l’any 1978 : el model de la immersió lingüística. Això, sense cap mena de dubtes, representa una regressió amb tots els ets i uts que els catalans no podem tolerar de cap manera .
Per altra banda, malgrat el panorama enfosquit, cal remarcar que és molt positiu que ja actualment més de 40.000 ciutadans s’hagin adherit a la campanya pel català a l’escola . No hi ha dubte que, a hores d’ara, el nostre país pateix una triple amenaça de minorització del català per les raons següent : 1/. Per la imposició , per part de l’Estat, d’una tercera hora de castellà a primària, quan el que cal són més hores de català per tal que els alumnes, quan acabin l’educació obligatòria , siguin competents en català , puguin expressar-se correctament , d’una forma oral i escrita, en la llengua de la cohesió social , en la llengua pròpia de la nostra nació catalana . 2/. Per la necessitat social, per la pressió socio-econòmica de poders fàctics molt potents, d’aprendre l’anglès d’una forma abassegadora . 3/. Per la manca de voluntat política i de sensibilitat a favor de la diversitat lingüística i la plurinacionalitat .
Davant d’aquesta situació, el govern de l’Estat espanyol ha de comprendre, ha d’entendre d’una vegada per totes, que ens trobem en un país, l’Estat espanyol que posseeix una estructura de diferents realitats i idiosincràsies, molt més propera a Bèlgica o Suïssa que no pas a França. A més a més, cal no oblidar que la immigració malgirbada i, a voltes, manipulada que tenim a Catalunya ( molt més nombrosa que a la resta de l’Estat ) també està exercint una forta pressió anihiladora contra el català .
