El pintor olotí Juli Batallé és l’autor d’un cartell que té com a fons una imatge suau de la Mare de Déu del Tura de la qual sorgeixen les garlandes i i motius del festa del Tura del 2008.Aquesta edició amb cercaviles de gegants, nans i cavallets, actes religiosos, Cant de la Salve i ofrena floral a la patrona d’Olot, correbou, teatre, concerts, balls, sardanes, actes esportius, espectacles infantils i altres activitats.
Les festes d´aquest 2008 es celebraran del 5 al 9 de setembr
*Història
Les Festes del Tura de la ciutat d’Olot estan considerades unes de les festes majors més importants de les comarques gironines i per extensió de tot Catalunya. Institucionalment hi ha dos fets que corroboren aquesta afirmació: el primer és que l’any 1997 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya les va declarar Festes d’Interès Nacional i, el segon, que la nostra festa va estar convidada a les primeres jornades d’anàlisis sobre les festes populars, al costat de festes tan importants com els San Fermines de Pamplona, Les Falles de València o la Semana Grande de Sant Sebastià, jornades que van tenir lloc durant l’any 98 a Barcelona.
Aquests són dos fets que avalen la importància de les nostres festes, però als ulls de tothom n’hi ha un altre de més important, i és la resposta i la participació de la gent durant els dies de festa. Quan s’inicien les festes, Olot canvia de color i la gent, olotins, olotines i gent de fora que ens visita, omplen els carrers gaudint de les activitats… És molt clar que la grandària de la nostra festa la dóna la mateixa gent que, any rere any, i cada vegada amb major nombre, fa les Festes del Tura una mica més grosses, una mica més importants, en definitiva, més de tots i totes.
Hi ha tres característiques que defineixen les nostres festes: són festes gratuïtes, populars i al carrer.
Tots els actes, absolutament tots, que es desenvolupen per les festes són gratuïts. Aquest fet, poc corrent avui en dia, provoca que la gent pugui “tastar” tots els espectacles i activitats sense cap tipus de compromís econòmic i que hi hagi una mobilitat important per tal de poder gaudir de les diferents opcions que tenen lloc al mateix temps.
Són unes festes populars i participatives. Molta gent i moltes entitats estan implicades en la seva organització i això provoca que la ciutadania tingui molt a dir abans, durant i després de les festes. Un clar exemple és el I Fòrum de les Festes del Tura que va tenir lloc el mes de març de l’any 99, en què tots els olotins i olotines varen poder dir la seva sobre les festes.
Els carrers i les places són el marc en què tenen lloc la majoria dels actes i activitats. El centre de la nostra ciutat es transforma de colors per donar la rebuda a cinc dies de festa major. El carrer passa a ser un espai de trobada entre la gent, un espai que la gent respecta i en el qual es donen mostres espontànies de solidaritat i de civisme; un espai compartit entre els diferents col·lectius que volen gaudir de la festa. En definitiva, el carrer i els espais públics es converteixen en els millors envelats de la festa major.
Una petita història de les Festes del Tura
Les primeres notícies fidedignes sobre els actes populars de la festa són de l’any 1636, en què ja s’esmenten el cant de “seguidilles”, el ball de plaça i el correbou.
Actualment, les Festes de la Mare de Déu del Tura, seguint el model vigent a mitjan segle XIX, se celebren al voltants dels dies 7 i 8 de setembre.
Pel que fa als actes religiosos, hi ha l’ofrena floral a la Mare de Déu del Tura, la Missa Solemne i la Processó, que es realitzen el dia 8 al matí. També es fan revetlles, el concurs de carrosses o “Cos Iris”, focs d’artifici, la sortida de la faràndula olotina, les sardanes que tenen lloc al Firal, els balls de festa, la “Tornaboda”, correfoc i el correbou.
El més característic i esperat de les Festes són, però, les diferents cercaviles i el Ball dels Gegants, Nans i Cavallets. Els Gegants són, sens dubte, les figures més emblemàtiques de les celebracions.
Van precedits per un Nan anomenat Cap de lligamosques, figura encarregada d’obrir pas a la comparsa folklòrica, i acompanyats pels Nans (o, com diuen a Olot, els Cabeçuts) i els Cavallets o Cavallins.
Amb la plaça plena a vessar, s’hi executa un ritual esperat, mesurat, preparat fins al darrer detall, revestit de gran solemnitat: els Nans són els primers de ballar i, seguidament, ballen els Gegants. Tothom coneix la música que interpreta la cobla. La plaça segueix els moviments d’un ball seriós, majestuós, impressionant, que sembla donar vida a aquestes figures, el símbol col·lectiu dels olotins. Finalment, ballen els Cavallets.
*Josep Murlà Giralt
