Amb motiu de la grip A, les noves eines del coneixement han permès que en els darrers anys sigui possible establir hipòtesis i preparar la societat per a qualsevol classe de contratemps, però també han intervingut en la difusió d’una «cultura de la por» de base científica que, més enllà de la seva capacitat preventiva, corre el risc de immunitzar a aquesta davant futures situacions d’emergència. Crisi com les provocades pel volcà islandès Eyjafjalla, que la passada primavera va paralitzar el trànsit aeri a Europa, o pel virus H1N1, responsable de la grip A, constitueixen els darrers casos d’una política global d’anticipació que, basada en el càlcul de riscos, ha de ser mesurada i aplicada de manera mil·limètrica per no causar trastorns econòmics i socials i, sobretot, per seguir resultant versemblant i efectiva.
Vivim en una societat que vol ser tan segura que les mesures preses per a la seguretat provoquen inseguretat i especialment en molts casos por, és així que la seguretat ens està privant de llibertat.
