Aquest matí s’ha celebrat el tradicional esmorzar per al món literari de les comarques gironines que ofereix la Generalitat de Catalunya a Girona. Escriptors, editors i llibreters s’han reunit en un acte que es converteix en un punt de trobada per iniciar una jornada intensa. El delegat del Govern, Eudald Casadesús, ha destacat el volum editorial gironí d’aquest Sant Jordi amb moltes novetats i al mateix temps ha volgut recordar la fortalesa del llibre enfront l’avenç de les noves tecnologies.
Durant l’acte s’ha fet un reconeixement a la poeta, narradora i periodista Maria Castanyer i Figueres (1913 – 2003) coincidint amb el centenari del seu naixement. L’escriptor Lluís Lucero ha glossat la seva obra i Roser Castanyer, neboda de l’autora, ha llegit tres poemes emblemàtics.
Maria Castanyer i Figueres
Maria Castanyer va viure en diverses poblacions gironines: Girona, Olot, Cassà de la Selva i havia passat temporades a Sant Feliu de Pallerols i Arbúcies. També va viure a Barcelona on a finals dels anys quaranta hi va anar per impulsar la seva carrera literària. Allà va conèixer escriptors com Tomàs Garcès, Marià Manent, Carles Riba i Aurora Bertrana. També va treballar als anys setanta als Estats Units com a professora. A partir de 1985 es va instal·lar a Blanes on va seguir escrivint i on moriria el 2003, havent complert els 90 anys.
Castanyer va ser guardonada en nombrosos certàmens literaris, entre els quals cal destacar la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats el 1959 a París. Va publicar dos reculls poètics en català: Cançons del colors del Temps (Girona, 1949) i Retrobar-me en la terra (1958). I un en castellà: Muriendo en el silencio (Barcelona, 1953). Finalment també va escriure el relat autobiogràfic Vocació de viure (Blanes, 1993).
Castanyer es va donar a conèixer com a poeta en publicacions periòdiques gironines de mitjans dels anys quaranta i, com a periodista, amb col·laboracions a Destino i Tele-Estel i com a part de l’equip directiu de la revista Presència. La Biblioteca de Catalunya disposa d’un Fons Maria Castanyer amb documents, cartes i obres inèdites cedit per la seva família.



