La Generalitat i l’Ajuntament de Salt (Girona) començaran a aplicar aquest trimestre un pla de mesures de xoc al municipi, esquitxat per recents episodis de violència, ha revelat el conseller de Benestar Social i Família del Govern, Josep Lluís Cleries.
En una entrevista el conseller ha revelat que la seva reunió amb l’alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, per a consensuar el pla transversal d’actuacions, es produirà la setmana que ve o a començaments de la següent amb l’objectiu de fixar objectius a curt, mig i llarg termini.
Les mesures urgents, que implicaran la Conselleria d’Interior, seran efectives en «tres o quatre mesos» perquè la gent del carrer «noti» que s’estan fent coses per restaurar la convivència i cohesió social que només «poques persones» es neguen a respectar, ha lamentat el conseller.
«La presència policial és important perquè garanteix seguretat i tranquil·litat; la gent necessita saber que si existeix un delicte s’actua i es porta la persona davant de la justícia», ha defensat Cleries.
El conseller ha justificat la seva absència de la manifestació contra la violència d’aquest dissabte, i ha mostrat respecte pels presents: «Personalment crec que necessitem calma, i reclamo a tothom aquesta calma i voluntat de fer les coses amb tranquil·litat, tenint en compte que existeixen persones indignades autòctones i estrangeres».
El pla anunciat, també en coordinació amb la Delegació del Govern a Girona i obert a entitats civils, atacarà amb «contundència» aspectes com la multireincidència de vàndals, les altes taxes d’atur i fracàs escolar, amb les conselleries de Justícia, Empresa i Ocupació i Ensenyament, a més de la de Territori i Sostenibilitat per planificar un nou disseny urbanístic a llarg termini.
Ha de ser «un pla d’actuació concret de totes les institucions amb la màxima col·laboració institucional», que inclourà mesures preventives per evitar nous incidents com més presència d’educadors socials al carrer.
«El que hem d’intentar amb tots els mitjans és que això no es repeteixi en cap altre lloc», ha asseverat el conseller que ha constatat que «hi ha certes persones i grups que volen aprofitar-se d’aquest tipus de situacions».
DRETS I DEURES DELS IMMIGRANTS
En el seu discurs, ha exhibit la seva posició intermèdia entre l'»excessiu ‘bonisme'» envers els immigrants i la xenofòbia instal·lada en alguns grups, i ha defensat la necessitat que els immigrants gaudeixin dels seus drets, però que també compleixin els seus deures.
«No hi ha un nosaltres i un vosaltres, sinó persones amb drets i deures; i sovint, es parla més dels drets i hem de fer pedagogia en aquest sentit».
