Aquesta tarda la Coma-Cros de Salt ha acollit l’entrega d’una nova edició de les Mosques de la Informació, unes distincions que des de ja fa una bona colla d’any, atorga el Col·legi de Periodistes de la demarcació de Girona a, aquelles persones o col·lectius que, per una banda més hagin facilitat la feina als mitjans o que per contra, hi hagin posat més obstacles.
Fa unes setmanes ens van trametre el correu des de la secretaria del Col·legi per tal de que tots poguèssim votar i escollir qui crèiem que es mereixia aquests guardons. L’elecció que fem els professionals, tant la de la mosca borda com la de la mosca grossa, era realment, molt complicada.
Respecte el guardó més simpàtic, el de la mosca grossa, hi havia enguany noms com el de Josep Gusó, president del Girona FC o el de Rosa Gil, de la Fundació Caixa Girona. És evident, que Gil es mereixia el reconeixament dels professionals de casa nostra, en agraïment a tots els esforços que ha fet perquè nosaltres poguèssim treballar amb comoditat, i transferir-los la informació a vostès.
Ara be, enguany, l’elecció de la mosca borda, era igual o més complicada. Noms com ADIF(mai saben res de les obres del TAV), Àngel Parada(teòricament Cap de Premsa de l’Ajuntament d’Olot però que a la realitat no facilita gens la feina dels mitjans), AENA(perquè mai saben amb qui has de parlar per temes de l’aeroport de Vilobí d’Onyar) o la guanyadora, la Glòria Ametller, una persona trempada però que, a la feina -com a responsable de Comunicació del Trueta-, no sap gaire per on posar-se i sovint, la gent que intentem posar-nos en contacte amb ella per qualsevol aclariment d’alguna cosa relacionada amb l’hospital, acabem penjant i resignant-nos per no poder obtenir amb claredat i facilitat la informació. (Avui, realment, fem amics).
En tot cas, i com tots ells sabran, son premis simpàtics que a la vegada també els ha de servir per a millorar.
Però a banda d’aquests premis que s’elegeixen entre votació popular dels periodistes gironins, avui també s’ha reconegut la trajectòria de Miquel Diumé, un dels professionals més destacats que hi ha hagut al mon comunicatiu gironí, i que ens va deixar fa tansols unes setmanes.
En tot cas, la festa d’avui, és un símbol més que el periodisme és quelcom més que una feina; un hobby i una forma de ser.
La rigorositat ens obliga sempre a treballar amb total transparència i neutralitat -només faltaria que no fós així-, és per tant, un obligació tenir un dia dedicat a nosaltres i en el que, lliurement, poguem dir el que pensem i premiar tot allò que ens agradi o no -ja que gràcies a deu, som bastant observadors-.
