El dia 28 hem celebrat la festa dels Sants Innocents, aquells nens que el cruel Herodes va manar degollar, «a tots els nens de dos anys en avall deia l’edicte». Segons explica Sant Mateu, (Mt 2, 1-16) que uns savis, suposadament astrònoms, havien vist una brillar na l’Orient brillar una estrella, posats en camí els havia conduït cap a Betlem, perquè allà naixeria el Rei dels Jueus. L’havien perdut just a prop d’aquest poble i no sabien com arribar, raonablement es van dirigir a qui els podia informar, van anar a preguntar al rei per si ell sabia alguna cosa sobre el naixement del Nen que els indicava l’estrella. Herodes després de sentir-los atentament, consultar als savis i consellers de regne, algú sabia on i com naixeria aquest Nen-Rei? Una vegada informat, indica als Mags el camí cap a Betlem, expressant que tornessin a notificar per anar ell també a adorar-lo. La veritat era una altra, per por a que li tragués el seu regne, «la poltrona», volia matar-lo i així perpetuar-se en el poder. Als Savis els va ser revelats en un somni els propòsits d’Herodes. Aquests van marxar per un altre camí diferent. Herodes en veure’s enganyat pels Mags i per la por a perdre allò que tenia, va cometre la crueltat que ja coneixem.
Doncs bé, aquí a Espanya tenim molts Herodes (consellers i conselleres, metges avortistes, legisladors, etc.) Que volen fer negoci de l’ésser humà abans que neixin, a alguns dels nens, com Herodes, els degollen, a altres els maten al si de la seva mare, a altres, la majoria, els treuen membre a membre -esbocinats-, a altres els tiren a la galleda d’escombraries, finalment, els que no compten en les estadístiques, alguns no arriben ha formar-se per culpa de la píndola abortiva. Aquests Herodes (homes, dones i moltes de les que avorten), són els que després veiem que acaricien als fills d’aquelles mares valents, mostrant que elles no van tenir nassos ni valentia per seguir amb el seu embaràs i van decidir avortar per treure-se’l, potser per por a perdre, com Herodes seu regne. El seu regne pot ser la seva llibertat, la seva comoditat, el desig de plaer sense compromís, etc. Són aquelles moltes dones i homes que veiem tristos, amargades, pensatives, alguna fins plorant pel fill que li van arrencar de les seves entranyes. ¡Pena! ¿Què els sembla? No sabem com va seguir la vida d’Herodes, però sí que va ser curta.
