Torno del debat de Televisió de Girona amb els candidats a l’alcaldia de les cinc formacions que tenim representació municipal, i no sé si acabar-me de creure el que hi he vist. Sentir dir a representants del Govern municipal que l’Ajuntament “tarda massa a respondre als ciutadans”, que la despesa del polèmic Niu “s’havia d’haver estalviat”, i que el dèficit del festival de Músiques religioses és “malgastar els diners” em reconforta perquè vol dir que quan ho denunciàvem des de l’oposició teníem raó, però em desconcerta absolutament perquè indica quina mena de govern hem tingut aquests darrers quatre anys…
La increïble mutació del Govern municipal en oposició a si mateix demana una reflexió profunda, que tindrem temps d’anar fent al llarg de la campanya però que sobretot tindran temps de fer els ciutadans. Em voldria, ara, referir a un altre episodi del debat que hem tingut: el victimisme del PSC quan se’ls recorda que porten 32 anys governant la ciutat, i quan alguns diem que són massa anys i que cal un canvi.
Sostenir que aquesta afirmació va en contra de la democràcia i és una ofensa als ciutadans de Girona resultaria passable per alt si no estiguéssim parlant de coses molt serioses. La democràcia és una construcció col·lectiva, també de l’oposició (cosa que en 32 anys de governs socialistes s’ha oblidat sistemàticament); vull dir que no és patrimoni de ningú, i els esforços per aconseguir-la i reforçar-la són col·lectius. La superioritat moral no hi té cabuda, en aquest debat. I com que segur que aquest serà un dels temes de discrepància durant la campanya que encetarem en tres setmanes voldria deixar-ho dit d’entrada.
Els qui s’han passat els darrers anys repetint la lletania que els 23 anys de Governs de CiU a la Generalitat presidida per Jordi Pujol eren excessius, que era massa temps, no tenen cap mena d’autoritat moral per qualificar de poc respectuoses amb la ciutadania les crítiques als 32 anys que fa que governen la ciutat de Girona.Dit d’una altra manera: fer-ho és exhibir una doble moral. Ja hi estem acostumats, però no per això ens hi hem de resignar. Canviar aquest estil, aquesta manera de fer les coses, és cada dia més urgent i necessari.
Sí, apostem pel canvi polític a Girona, i cada dia amb més convenciment i ganes de protagonitzar-lo. No serà fàcil i no ens ho posaran fàcil tots els qui d’una forma directa o indirecta temen els efectes renovadors, transformadors i catàrtics del canvi… però sempre m’han agradat els reptes difícils
