La Diputació de Girona ha signat avui convenis de col·laboració amb els ajuntaments de Peralada, Pedret i Marzà, Vilajuïga, Garriguella, Vilamaniscle i Rabós d’Empordà per desenvolupar les Agendes 21 Locals d’aquests sis municipis. El desenvolupament de les Agendes 21 Locals vol ser un exemple dels beneficis que pot comportar la cooperació entre municipis amb una realitat semblant; en aquest cas, el fet d’estar a cavall entre tres espais de protecció especial: el Cap de Creus, els Aiguamolls de l’Empordà i l’Albera.
El Programa de suport a les Agendes 21 Locals de la Diputació de Girona neix l’any 1998, però és a partir del 2003 quan, amb la incentivació de les iniciatives de caire supramunicipal, es produeix un major desplegament d’aquests processos. Fins avui, la Diputació de Girona ha destinat 6,5 milions d’euros als programes de redacció i d’implementació de les Agendes 21 locals. Aquest esforç pressupostari ha permès que la demarcació de Girona es converteixi en una de les regions europees capdavanteres i amb major densitat d’Agendes 21 locals.
Actualment, 188 municipis gironins -que representen el 85% del territori- han iniciat els processos o tenen aprovada l’Agenda 21. D’aquests, 144 ja es troben implementant el corresponent Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) i, per tant, s’estan beneficiant del Programa d’ajuts a la implementació de les accions. Aquest programa es va dotant pressupostàriament de forma progressiva i l’exercici vinent gaudirà previsiblement d’un important increment de dotació.
En el marc de la presentació del conveni de col·laboració, el president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, ha explicat que la cooperació entre aquesta institució i els Ajuntaments de Peralada, Pedret i Marzà, Vilajuïga, Garriguella, Vilamaniscle i Rabós d’Empordà “ha de tenir en compte que aquest àmbit geogràfic se situa a cavall entre tres espais de protecció especial: el Cap de Creus, els Aiguamolls de l’Empordà i l’Albera, amb tot el potencial que això representa. També es podran considerar aspectes de connectivitat funcional entre aquests espais, per tal que no quedin isolats en el territori”, ha afegit Vilert.
Un dels aspectes que haurà de controlar l’Agenda 21 d’aquests municipis és com s’haurà de traçar i permeabilitzar l’ampliació de l’A26 de Figueres a Llançà. I amb aquestes expectatives de creixement, com caldrà compatibilitzar els usos per preservar el principal actiu econòmic de l’Alt Empordà: el paisatge.
El fet de treballar a escala supramunicipal, com en aquest cas, amb una clara afinitat socioeconòmica, fa possible que es puguin endegar iniciatives comunes de cooperació, per exemple de compartició o mancomunitat de serveis, de compensació en la productivitat o d’optimització dels recursos de foment del transport públic i de la connectivitat social. El ventall de línies de treball pot ser molt ampli.
L’import total per desenvolupar les Agendes 21 Locals d’aquests sis municipis puja a 150.000 euros, 135.000 dels quals, el 90%, els aporta la Diputació de Girona.
La signatura del conveni de les Agendes 21 Locals ha tingut lloc al Claustre de Sant Domènec del Centre de Turisme Cultural de Peralada. A l’acte hi ha assistit el president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, i els/les alcaldes/esses de Peralada, Pere Torrent; Pedret i Marzà, Jaume Baqué; Vilajuïga, Pere Trias; Garriguella, Juan Losilla; Vilamaniscle, Ramon Bonaterra; Rabós d’Empordà, Margarida Gironès, i el diputat de Medi Ambient de la Diputació, Josep Maria Rufí.
Les Agendes 21 Locals
Les Agendes 21 fan un tractament transversal de l’impuls de la sostenibilitat, no tan sols en matèria ambiental (millora de la mobilitat, foment de les energies renovables i de l’eficiència energètica, estalvi d’aigua, atenuació de la contaminació, gestió de residus, sensibilització ciutadana…), sinó també social i econòmica (enfortiment dels actius locals, millora de la competitivitat empresarial, obtenció de marques i distintius comercials, atenció als col·lectius desfavorits, programes d’acció social, processos de participació…).
Però, a banda d’actuar en l’àmbit directament urbà, també suposen una oportunitat per regular els usos del sòl no urbanitzable (suport a les activitats tradicionals, protecció del medi natural i de la biodiversitat, restauració d’espais degradats, millora de la connectivitat ecològica, protecció del paisatge, custòdia del territori, gestió sostenible dels recursos hídrics…).
