En la meva època de tractorista a la finca Camps i Armet de Monells , propietat de la Diputació de Girona , empresa que per cert , mai em donà d’alta a la Seguretat Social , en els anys 1958-1961, vaig tenir l’oportunitat de fer treballs per el “Manicomi de Salt”, perquè entrava dintre de l’organisme que s’anomenava “Beneficència “a la qual el Sr. Camps i Armet , feu beneficiaris del fruits i rèdits produïts de la seva donació .( segons es comentava per Monells en aquells temps , i que ara es de suposar , que la cosa s’ha embordeit); l’hospici i l’hospital també formaven part dels beneficiaris de Camps i Armet ; cada setmana des de Monells es portava bestià l’escorxador de Girona , servei que jo feia amb el tractor i remolc, tant a l’estiu com a l’hivern, que el seu destí tenia de ser els centres beneficiaris esmentats ; ( xais, porcs i vedells ).
Al manicomi de Salt, la diputació fins i tot i tenia vedells d’engreig, i amb el tractor “Lanz” de la finca Camps i Armet , hi anàvem a llaurar l’horta , com també portar-hi pinso per els vedells que el fèiem a Monells , perquè disposàvem de un molí que funcionava amb el tractor , i això em va permetre conèixer superficialment algun intern que fins i tot em feia dubtar de la seva situació , principalment un que em deia que era de Viladamat , i que ell era l’hereu de casa seva , però per aquesta raó la resta de familiars havien aconseguit fer-lo passar per boig , fins que el varen tancar a Salt. Si espectacles indignes d’aquesta societat he pogut veure de prop , ha sigut al manicomi de Salt , com per exemple veure un noia lligada amb una cadena a la soca de un arbre , i d’altres que fan posar la pell de gallina només de pensar-hi.
Espero i desitjo , que el progrés i el sentit comú hagi provocat la millora d’aquests centres , tot i que encara es continua tancant-ne mes a fora que dintre .
