L’Arxiu d’Imatges Emili Massanas i Burcet de la Diputació de Girona cedeix al Museu Històric de Bòsnia les imatges del fons fotogràfic del periodista gràfic Miquel Ruiz relacionades amb el conflicte de Bòsnia. Aquestes imatges digitals corresponen als reportatges que el fotoperiodista va realitzar entre els anys 1993 i 1996 sobre Bòsnia -Herzegorvina, fruit dels seus viatges durant i després del conflicte dels Balcans.
La cessió de prop de 1.300 fotografies es fa a través d’un conveni que han signat la directora del Museu, el vicepresident de la Diputació i president de la Comissió de Cultura Enric Vilert i el mateix Miquel Ruiz. L’acte es va celebrar a Sarajevo el mes de març passat. En el decurs d’aquest acte, la directora va explicar la feina que s’està fent de recuperació dels fons del Museu, malmesos a causa del conflicte, i va agrair molt especialment la tasca de Miquel Ruiz, a qui va definir com a «amic i part del Museu», així com va destacar la solidaritat mostrada per la societat gironina amb el poble de Bòsnia. Aquesta solidaritat fou igualment destacada pel vicepresident de la Diputació Enric Vilert, el qual va assenyalar que la cessió de fotografies que fa la corporació n’és només una mostra perquè la institució col·labora, per exemple, amb Fotògrafs per la Pau en diferents projectes a favor del poble de Bòsnia. Vilert també va destacar l’esforç que fan les institucions de Bòsnia per recuperar la seva memòria històrica més immediata. Per la seva banda, Miquel Ruiz va parlar en nom propi i en representació de Fotògrafs per la Pau i va expressar la seva satisfacció que imatges seves puguin estar al Museu Històric de Bòsnia a disposició de tothom per contribuir-hi.
Part de les fotografies cedides van formar part de la programació del Visa Off du Photo Reportage de Perpinyà el mes de setembre de l’any passat i s’han pogut veure en diferents indrets de les comarques gironines gràcies a l’exposició «Srebrenica. El silenci de la memòria», que també va ser a Madrid entre els dies 1 i 16 de febrer d’enguany. Algunes de les imatges corresponen a la matança de Srebrenica comesa durant la setmana del 10 al 15 de juliol de 1995, poc abans de finalitzar la guerra.
La matança a gran escala, organitzada i sistemàtica de milers de persones a Srebrenica, s’ha descrit com la major atrocitat ocorreguda a Europa des de la fi de la Segona Guerra Mundial i el Tribunal Penal Internacional per a l’exIugoslàvia, l’ha reconegut com un acte de genocidi. Aquesta massacre va causar 7.800 morts i més de 6.000 desapareguts. Deu anys després, tres mil tombes amb la mateixa data, el descobriment de fosses comunes, les cases i fàbriques derruïdes i la mateixa gent, són testimoni viu de la tragèdia.
Les imatges cedides mostren les conseqüències de la guerra, edificis en runes, cementiris i tombes, els tancs de l’ONU, escombraries cremades al carrer per evitar malalties i intenten reflectir la vida quotidiana en una ciutat sense llum ni aigua. El fons conté igualment imatges de la redacció del diari Oslovodenge de Sarajevo, que va ser destruït.
