La Delegació del Govern espanyol per a la violència de gènere ha promogut aquests estudis per la preocupació per la joventut i l’adolescència en aquest àmbit, així com per la necessitat de conèixer les noves maneres d’exercir la violència de gènere que està sorgint a través de l’ús de les noves tecnologies en la societat de la informació i el coneixement.
Els estudis realitzats per la delegació del Govern per a la Violència de Gènere el 2012 i 2013 mostren que l’assetjament a través de les noves tecnologies s’ha convertit en una forma cada cop més comuna d’exercir aquest tipus de violència.
Algunes de les conductes que mostren ciber-assetjament són distribuir a internet imatges o dades compromeses de contingut sexual, crear perfils falsos, alimentar rumors en xarxes socials i accedir a l’ordinador de la víctima per tal de controlar comunicacions amb tercers.
El ciber-assetjament es pot definir com a una forma d’invasió al món de la víctima de manera repetida, disruptiva i sense consentiment utilitzant les possibilitats que ofereix Internet. Suposa una dominació sobre la víctima mitjançant estratègies humiliants que afecten a la privacitat i la intimitat.
Segons Ana Mato, ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, ha explicat que les noves tecnologies cada cop tenen un paper més important en les relacions que estableixen els joves entre ells. Això, diu, les converteix en “un instrument de doble tall: per una banda, són una eina de sensibilització eficaç davant la violència de gènere, però per una altra faciliten noves vies per a l’exercici de conductes violentes”.
Els estudis presentats són “El ciber-assetjament com a manera d’exercir la violència de gènere en la joventut: un risc en la societat de la informació i del coneixement”, realitzat per Cristóbal Torres, catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid, i “L’evolució de l’adolescència espanyola sobre la igualtat i la prevenció de la violència de gènere”, dirigit per la catedràtica de Psicologia de l’Educació de la Universitat Complutense María José Díaz-Aguado.
Entre les principals conclusions d’aquests estudis destaca el fet que les noves tecnologies faciliten als agressors arribar a les víctimes sense tenir contacte directe amb elles, també suposen una dificultat per tancar una relació de parella i que els estereotips tradicionals que segueixen existint en les relacions entre homes i dones es projecten a Internet i les xarxes socials.
L’estudi sobre el ciber-assetjament assenyala que Whatsapp, Tuenti i les trucades al mòbil són els mitjans més freqüents per enviar i rebre missatges insultants o amenaçadors.
En paral•lel, la joventut té una percepció de risc molt baixa. Així ho demostra el fet que un de cada quatre adolescents penjaria una foto que els seus pares no autoritzarien, i un 28,1% no considera una conducta de risc contestar un missatge on t’insulten. I en reben molts, especialment les dones.
El 61,7% de les noies víctimes de violència de gènere a través de les noves tecnologies assegura haver rebut missatges amb insults, i el 14,7% ha rebut algun missatge per pressionar-les a participar en activitats de tipus sexual. Un 16,6% de les joves assegura que s’ha difós alguna imatge seva compromesa o de caràcter sexual sense el seu consentiment.
Segons la ministra, aquestes dades revelen la necessitat d’actuar, i per això ha anunciat una sèrie de mesures dirigides a combatre aquests nous delictes. A les mesures penals, com la tipificació de l’assetjament com a delicte, amb agreujant en el cas que l’autor sigui parella o ex parella, s’hi sumen les mesures de formació, com el foment de la igualtat efectiva en totes les etapes educatives. També durant aquest curs el Ministeri donarà suport al Pla de Convivència i Millora de la Seguretat Escolar, que es reforçarà el 2014 amb la inclusió d’altres formes de violència contra la dona.
En aquests estudis, on han participat més de vuit mil adolescents i joves de 13 a 19 anys, també s’observa una disminució del temps que passen els joves davant la televisió i jugant a videojocs, i un augment en el temps dedicat a Internet per comunicar-se.
Els nois mostren una tendència més gran que les noies a fer servir les noves tecnologies per compensar dificultats de relació, i les noies afirmen que fan servir Internet quan se senten soles, i que es posen nervioses quan no es poden connectar o no reben cap missatge.
Decàleg de conductes que mostren ciber-assetjament
1. Distribuir per Internet una imatge (sexting) o dades compromeses de contingut sexual (reals o falses)
2. Donar d’alta a la víctima a un lloc web on es pugui estigmatitzar o ridiculitzar a una persona
3. Crear un perfil fals en nom de la víctima per realitzar demandes o ofertes sexuals
4. Usurpar la identitat de la víctima per fer comentaris ofensius sobre tercers
5. Divulgar per Internet gravacions amb mòbils on s’intimida, agredeix o persegueix a una persona
6. Donar d’alta el correu electrònic de la víctima per convertir-la en destinatària de correu brossa, contactes amb desconeguts, etc.
7. Accedir a l’ordinador de la víctima per controlar-li les comunicacions amb tercers
8. Fer córrer rumors a les xarxes socials sobre un comportament recriminable atribuït a la víctima
9. Perseguir i incomodar a la víctima als espais d’Internet que freqüenta de manera habitual
10. Presentar-se amb un perfil fals davant la víctima amb la finalitat de concertar una trobada digital i així dur a terme algun tipus de xantatge on-line (com per exemple, el grooming, l’assetjament sexual a menors)
Es pot trobar més informació al web:
http://www.msssi.gob.es/ssi/violenciaGenero/publicaciones/estudiosinvestigaciones/home.htm
