Hi havia un país que gaudia de cert benestar, però el governant, es preocupava, o més aviat s’entretenia, en solucionar altres assumptes del passat, cosa que al poble en general no interessava per a res, ans al contrari, veient com actuava el governant, temia que una de grossa els venia a sobre si no canviava de procedir ocupant-se més en bon govern. Moltes persones li avisaven del perill que aguaitava i del deure de posar remei, però ell no parava més que gastar i gastar … fins que va aparèixer aquest gran risc i amb ell la crisi que tant va negar fins i tot acusava de mals ciutadans als que li deien i l’aconsellaven.
Va començar el mal estar entre els habitants, va arribar l’atur, amb l’atur la fam, famílies senceres veient-se en pobresa sense tenir per alimentar els seus fills, els desnonaments, la ruïna de les petita i mitjana empresa, els autònoms, que es van quedar sense treball i van haver de tancar i acomiadar el personal. Molt pocs s’han salvat d’aquest desastre que assola el país i tot per no prendre mesures amb temps, almenys com li aconsellaven.
Aquesta història de la crisi que es va poder predir i intentar posar remei, no es va voler o no es va saber posar, així un Estat tan pròsper, que era a la «Champions league», que es feia respectar per totes les nacions, ara es veu reclamat en la més trista situació, ja que gairebé ningú es fia d’ell perquè ha enganyat molt i moltes vegades. Això té una similitud amb la faula del pastor que li cridaven: «que ve el llop», però ell no va fer cas, aquest és al revés, ja que eren molts els que li avisaven: «que ve el llop» i ell no va voler creure-ho, finalment va venir el llop (l’atur) i amb el la crisi. Tot i això tampoc s’ho va creure del tot. Aquest mal governant, Sr. Director, es diu D. José Luis Rodríguez Zapatero que continua debatent que la responsabilitat, no és seva, és dels altres. El desastre ens porta a més de 5 milions aturats i gairebé 2 milions de pobre aquests són els autèntics «pobres de Zapatero». Els pobres de qui tot ho ha fet pels més necessitats. De seguir amb polítiques socials com aquesta anem a necessitar ajuda internacional.
