En temps de crisi dura i estructural com l’actual el frau fiscal esdevé , a banda d’una terrible injustícia social, un element que contribueix enormement a l’ensorrament col·lectiu de les societats democràtiques.Amb tot això, no pot ser que l’Estat espanyol lideri aquesta xacra en l’àmbit de la Unió Europea. És intolerable que en un Estat que es diu modern , democràtic i civilitzat el diner no declarat pels contribuents superi els 88.000 milions d’euros, deu punts per damunt de la mitjana Europa i triplicant les xifres de l’Estat francès i Alemanya.
Davant d’aquest panorama tan anòmal (en el conjunt europeu) d’entrada cal voluntat política per redreçar la credibilitat, tot fent una anàlisi i avaluació oficial de l’economia submergida i del frau laboral . S’ha de dir clarament a tota la societat que el frau fiscal és un dels màxims responsables que a l’Estat espanyol tinguem un estat del benestar de mínims, la qual cosa provoca una pèrdua molt important de qualitat de vida dels ciutadans amb menys recursos econòmics ( que són la majoria ) .
