La crisi fa créixer un 10% les preinscripcions universitàries.

El nombre de preinscrits en alguna de les set universitats públiques presencials catalans i a la Universitat de Vic (Osona) ha augmentat un 10% respecte de l’any passat «a causa de la crisi», segons que ha informat avui el comissionat per a Universitats i Investigació, Joan Majó.

Un total de 4.408 persones s’han preinscrit a les universitats que formen part de l’Oficina d’Orientació per a l’Accés a la Universitat, fet que suposa un augment de 4.400 alumnes respecte a l’any passat.

Aquest increment és el més alt que es registra des de l’any 2001, malgrat que, segons Majó, «en la franja d’edat de la major part dels universitaris seguim en època de baixada demogràfica».

Segons la seva opinió, la crisi pot ser la causa de l’elevat nombre d’alumnes preinscrits, ja que «en temps de crisi la gent vol formació i opta en més mesura per universitats públiques».

Aquest augment de preinscripcions no ha estat acompanyat d’un augment proporcional de places, no obstant això, segons el coordinador de l’Oficina de Preinscripció Universitària, Jesús Prujà, «finalment es quedaran fora unes 3.000 o 3.500 persones, i demanarem als rectorats que siguin generosos perquè la xifra final sigui de 1.500 o 2.000, igual que en anys anteriors».

El 81,37% dels preinscrits ja tenen assignat el seu centre d’estudi i, d’aquests, set de cada deu podran cursar els seus estudis en la matèria que havien elegit i al centre seleccionat com a opció preferent, fet que suposa un petit augment respecte a l’any anterior.

L’ensenyament més sol·licitat en primera opció ha estat Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), seguit d’Educació Primària de la UB, Psicologia de la UB, Infermeria de la UB, Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Educació Infantil de la UB i Arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

La nota de tall més alta ha estat la de Física i Matemàtiques de la UAB, que disposa de només deu places i que ha estat un 8,8, seguida de Medicina de la UB, amb un 8,74, Medicina de la UAB-UPF, amb un 8,67, Enginyeria Aeronàutica en la UPC, amb un 8,59, i Medicina en la UAB, amb un 8,44.

Malgrat que Medicina és una de les carreres més sol·licitades i de les que té les notes de tall més altes, el nombre de places no ha augmentat aquest any, «perquè ja ho va fer l’any passat i creiem que ja hem tocat sostre», segons Prujà.

«Hem fet estudis de la demanda de metges que tindrem d’aquí deu anys i està coberta amb els alumnes que tenim», ha afegit.

De la seva banda, Majó ha destacat que tres de cada quatre alumnes han optat per graus adaptats al Pla Bolonya, mentre que només un 25,53% han sol·licitat llicenciatures no adaptades.

Segons la seva opinió, aquestes xifres demostren «la gran acceptació per part dels estudiants» del Pla Bolonya, encara que ha reconegut que en certes matèries els estudiants no podien elegir, perquè l’oferta ja està adaptada a l’espai europeu d’educació superior (EEES).

Majó també ha assenyalat que «els estudiants que aquest any s’han manifestat contra el Pla Bolonya estaven dins del sistema universitari», mentre que els preinscrits provenen majoritàriament d’instituts de secundària, on el comissionat per a Universitats i Investigació ha fet «una intensa tasca explicativa».