Restauradors del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, que treballen en coordinació amb el Museu d’Història de Catalunya, han trobat uns documents a l’interior de la Creu de Vilabertran, la creu d’orfebreria processional més antiga de Catalunya. Es tracta d’uns fragments de documents de finals del segle XIII o principis del XIV, que confirmen l’origen gironí de la creu, ja que s’hi poden llegir termes en català i en llatí, entre els quals destaca una referència a la Seu de Girona.
Els documents han estat descoberts dins dels quatre grans medallons que se situen als extrems de la creu. Els papers, de molt petites dimensions, seran restaurats i analitzats a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
La restauració de la Creu de Vilabertran així com la de la Capella Gòtica de Rocabertí del conjunt monumental de Santa Maria de Vilabertran on s’ubicarà la peça un cop restaurada és fruit d’un conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, la Fundació Mútua General de Catalunya de previsió social i el Bisbat de Girona, propietari de la peça i de l’església.
Els treballs de restauració de la creu són a càrrec de l’experta en restauració d’orfebreria Montserrat Cañís. El pressupost d’aquestes accions supera els 150.000 euros i inclou la construcció d’una vitrina de seguretat que permeti les condicions adequades per a la seva conservació. Per la seva banda, el Museu d’Història de Catalunya ha encarregat la redacció d’un estudi artístic i històric detallat sobre la creu dels experts en orfebreria medieval, Anna Molina i Joan Domenge, amb les novetats que es puguin despendre dels documents trobats. La restauració de la creu és a càrrec del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i la restauració de la capella de Rocabertí del Servei de Patrimoni Arquitectònic, ambdós dependents de la Direcció General de Patrimoni Cultural. Els treballs els ha coordinat el Museu d’Història de Catalunya, que gestiona la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, el monument on s’ubica la creu.
La creu va ser traslladada el passat 22 de maig des de la capella dels Dolors de l’església de Vilabertran, on es trobava fins ara, fins a les dependències del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat situat a Valldoreix on s’està realitzant la seva restauració. Un cop restaurada, es preveu que cap a la tardor la Creu sigui traslladada a la seva nova ubicació, la capella de Rocabertí de l’església de la Canònica de Santa Maria de Vilabertran.
L’extracció dels papers de l’interior de la creu es va fer ahir dijous 24 en presència de Daniel Solé, subdirector de Museus de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat; Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya, i Joan Naspleda, provicari general i responsable de patrimoni del Bisbat de Girona. L’extracció l’ha efectuat la restauradora de documents de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Gemma Goicoechea
La Creu de Vilabertran
La Creu de Santa Maria de Vilabertran, del segle XIV, és la creu processional d’orfebreria gòtica més gran de Catalunya, amb 1,60 metres d’alçada per un d’ample de braços. Es considera que va ser obrada durant el primer quart del s.XIV per la coincidència de detalls decoratius amb altres peces trobades a Girona. Malgrat que la seva decoració és gòtica, presenta la forma típica de les creus romàniques.
Està construïda en fusta de roure recoberta per fines làmines d’argent sobredaurat molt treballades. Els medallons dels braços estan decorats amb pedres precioses i alguns camafeus reaprofitats d’època greco-romana. Aquests medallons, en ser extrets per restaurar-ne la subjecció han permès la troballa. La creu presenta la figura de Crist crucificat amb quatre petits cercles en què s’hi representen els evangelistes al voltant dels seus braços. Als dos braços laterals hi apareixen Sant Joan i la Mare de Déu, a la part superior un àngel sostenint el sol i la lluna i a la inferior possiblement Adam o Llàtzer.
La creu és processional, és a dir, servia per passejar-la per la vila en processó en les dates religioses assenyalades. Conté també relíquies de la Vera Creu i de diversos sants. La Creu de Vilabertran és la peça més valorada del conjunt monumental de la Canònica de Santa Maria de Vilabertran.
La Canònica de Santa Maria de Vilabertran és un dels 15 monuments històrics patrimoni del govern de la Generalitat de Catalunya que gestiona el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a través del Museu d’Història de Catalunya i es considera una veritable obra mestra del romànic. Està situat a la comarca de l’Alt Empordà, a Vilabertran. És d’origen romànic amb posteriors modificacions arquitectòniques d’altres estils. Data del segle XI i és una de les primeres comunitats agustines que es van instal·lar a Catalunya. El temple, consagrat l’any 1100, té una planta de creu llatina, amb tres naus i un curt transsepte que inclou un absis i dues absidioles. Posteriorment, s’hi van afegir elements constructius com el claustre.
Una canònica és la residència de les comunitats de clergues que es regien per una regla o cànon, també anomenats canonges o clergues regulars. Els canonges es diferencien dels monjos per la capacitat de sortir a l’exterior de la comunitat per tenir cura de les ànimes de poblacions isolades, tot i que tenien hàbits i costums de vida molt semblants.
