En una economia de lliure mercat és complicat fixar el paper dels organismes reguladors de mercats, però sembla cada dia més evident que és necessari dotar-los d’una major capacitat sancionadora en uns mercats amb una distribució cada vegada més concentrada en poques mans.
Encara que és molt difícil de demostrar, a ningú se li escapen les casuals coincidències en el temps de les pujades i baixades de tarifes dels principals operadors en sectors amb una competència limitada com el de la gasolina o el de la telefonia. A això se li uneix que, en el primer d’ells, l’augment de preu del petroli es trasllada amb una rapidesa inusitada als consumidors, mentre que la baixada del cru no es deixa veure fins a passats diversos mesos.
Salvant les oportunes distàncies, també s’observen situacions similars dintre del sector agroalimentari, com per exemple en els cereals, on uns pocs distribuïdors controlen bona part del deficitari mercat espanyol, que es veu obligat a importar cada any diversos milions de tones per a cobrir les necessitats nacionals.
En 2007 el preu es va disparar a nivell internacional, principalment per la caiguda la producció i la major demanda mundial, a part de l’especulació, el que va dur a un encariment gairebé immediat dels pinsos. Fa ja bastants mesos les cotitzacions han caigut de manera palesa, però els ramaders denuncien que aquest descens no s’ha repercutit en el preu del pinso, i demanen a Defensa de la Competència que actuï, per al que conten amb el suport del Ministeri de Medi Rural, que a través del seu secretari d’Estat ja va sol·licitar la mateixa actuació encara que sense resultat immediat, fa tot just unes setmanes.
A pesar de l’empara governamental, l’experiència dicta que és molt complicat demostrar pràctiques de fixació de preus, pel que el més probable és que la intervenció d’aquest organisme torni a quedar, una vegada més, en no-res. Per tant, per a evitar possibles abusos caldrà buscar noves fórmules compatibles amb l’economia de mercat. El dubte és si de debò les hi ha i, en aquest cas, si estaran disposats a engegar-les els països de la UE (Unió Europea) i els seus socis comercials.
No obstant això, penso que seria necessària la introducció de marges comercials per a evitar els abusos que a primera vista semblen excessius i trencar els sistema de pujada i baixada de preus, doncs pugen en ascensor i baixen per perillosa escala de pal en la qual es requereix la màxima precaució abans de baixar un esglaó.
